SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Observatori de sostenibilitat i religions

SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Budisme

3.11 Budisme

3.11.1 Context històric i implantació a Catalunya

El Budisme sorgeix a l’Índia fa uns 2500 anys. Buda és l’il·luminat o el que està despert. Diddhartha Gautama era un príncep hindú que, després d’haver estat protegit de tot sofriment pel seu pare, va abandonar la seva llar per conèixer la vida en realitat i trobar la veritat231. Una vegada va ser conscient de la Veritat es va dedicar a ensenyar als seus seguidors. Dharma232 és el nom que rep la doctrina de Buda que no va ser escrita fins 400 anys després de la seva mort, i és coneguda com Cànon Pali o Tipitaka. El budisme és considerat una religió sense déu o atea, molt heterogènia i amb escoles diverses233, i el terme no és utilitzat fins al segle XVII234.

Segons la Direcció d’Afers Religiosos de la Generalitat, a Catalunya hi ha fins a 61 entitats budistes pertanyents a diferents escoles235. En el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia trobem inscrites: el Centre Budista Mahayana de Barcelona Tara, Sakya Gephel Ling a Barcelona (budisme tibetà), Associació Zen de Catalunya Centre Zen Barcelona (també inscrit en el Registre de la Generalitat), Mahabodhi Sunyata a Aiguamurcia, (budisme zen,

també inscrit en el Registre de la Generalitat), Barcelona Yun Hwa Dharma Sah (budisme zen, també inscrit en el Registre de la Generalitat), Kagyu Samye Dzong Barcelona (budisme tibetà), Drikung Treloknath Ling en Sant Feliu de Guíxols (budisme tibetà), Dojo Zen Barcelona Kannon (també inscrit en el Registre de la Generalitat), i Sakya Tashi Ling a Olivella (budisme tibetà). I del total d’entitats budistes, només una trentena estan inscrites en el Registre de la Generalitat236.

Des de 2007 la Coordinadora Catalana d’Entitats budistes serveix com a punt de trobada de les diferents entitats. Aquesta no té, pròpiament, una activitat social, sinó en els diferents centres que formen part els que, de vegades, desenvolupen aquestes activitats. Tot i així, la Coordinadora té diversos grups de treballs -entre els quals un sobre Economia i budisme, un altre sobre Psicologia i budisme i un altre sobre la dona- que són espais d’intercanvi i difusió de les tasques budistes en aquests diferents àmbits. Al seu torn, realitzen una jornada anual en què solen posar l’accent en una temàtica rellevant d’interès social i cultural i difonen les activitats que es fan en aquest àmbit. En el camp de l’aportació social budista destaca, especialment, el paper de la Casa del Tibet i les campanyes de solidaritat que lidera en defensa del poble tibetà i a favor dels drets humans237.

3.11.2 Creences i la seva influència en la sostenibilitat

Tipitaka (en pali) o Tripitaka (en sànscrit) significa triple cistella, perquè al principi els manuscrits es transportaven en tres cistelles diferents. La Vinaya Pitaka (Cistella de la Disciplina monàstica) inclou 227 regles que els monjos han de viure. La Sutta Pitaka (Cistella dels Discursos o aforismes doctrinals) conté els ensenyaments de Buda i altres escrits. I la Abhidharma Pitaka (Cistella de la més alta Doctrina) són escrits filosòfics sobre l’actitud budista davant la vida238.

Les Quatre Nobles Veritats de Buda són:

– En aquest món, res perdura. Fins i tot els moments més feliços s’acaben: la felicitat no és per sempre. La paraula budista per aquesta ‘insatisfacció’ de la vida és duhkha (una paraula que significa inquietud o sofriment).

–  “Duhkha” passa perquè les persones volen més i més coses i mai estan satisfetes. Es tornen cobdicioses i egoistes.

–  Però duhkha pot cessar si superem el nostre egoisme, cobdícia i odi.

–  La manera d’aconseguir això és seguir el Camí Óctuple -el camí que tots els budistes intenten seguir 239.

El Camí Óctuple consisteix a fer 8 coses de la manera correcta de manera que permeten alliberar-se del cicle de la reencarnació i aconseguir l’estat d’il·luminació:

–  “- Comprensió: les persones haurien d’intentar veure amb claredat el que estan fent amb les seves vides.

–  Pensament: les persones no haurien de desaprofitar el seu temps fantasiejant.

–  Parla: en parlar, les persones haurien de dir coses bones, no dolentes ni cruels.

–  Accions: les bones accions són desinteressades: les persones no haurien de ser egoistes.

–  Treball: les persones no haurien d’acceptar treballs que vagin a fer mal a altres criatures vivents.

–  Esforç: les persones haurien de donar el seu millor esforç tot el temps.

–  Consciència: les persones haurien de parar completa atenció al que estan fent.

–  Concentració: les persones haurien d’intentar concentrar-se en el que han de fer240.

El budisme és una manera de veure el món i comprendre la realitat i la vida. Els budistes normalment fan 5 promeses conegudes com els Cinc Preceptes: “No matar o fer mal a qualsevol criatura vivent. No prendre alguna cosa que no t’hagi estat donat. No consentir físicament. No mentir o dir coses cruels. No beure alcohol o consumir drogues “. La major part dels budistes són vegetarians ja que estan en contra de matar qualsevol animal o ésser viu241.

Les creences budistes afecten cada aspecte de la vida. El budista ha d’actuar sempre, en realitzar qualsevol activitat quotidiana, d’acord amb els ensenyaments de Buda sense fer mal a ningú. Pensa de manera positiva, ajuda als altres i promou la pau esperant guanyar mèrits per a una reencarnació millor i un món millor. També guanya mèrits construint altars i temples budistes, una de les raons que aquests siguin abundants242. Buda va recomanar als seus seguidors que tinguessin un mestre en qui confiar i a qui respectar, i així es convertirien en fiables i respectats243.

Després de la il·luminació, Buda va viure com un monjo. Els seus seguidors més propers van fer el mateix i el van acompanyar en l’ensenyament de la seva dharma. Aquesta comunitat monàstica, o de bhiskshus, és coneguda com sangha. Les regles monàstiques més dels Cincs Preceptes o Promeses, són: “no menjar excessivament o després del migdia; no participar de, o observar, danses, actuacions o cançons; no usar perfums o ornaments; no usar un llit còmode; i no acceptar (o fins i tot manipular) or o plata “. A més “no han de tenir relacions sexuals, no poden prendre cap vida humana, no pretendre tenir poders que no posseeixen i mai prendre alguna cosa que no hagi estat donat a ells”. Tradicionalment se’ls permet tenir 8 coses: “les seves togues, un cinturó, una agulla i un fil, una navalla, un bol per demanar, un colador, una vara per caminar i un escuradents de dents”244.

Els monjos budistes es dediquen a la meditació i les sagrades escriptures del budisme. També treballen com a mestres i ajuden a construir hospitals i col·legis, realitzant una important tasca social. En general els monjos i monges budistes són pacifistes i es manifesten contra la guerra i qualsevol forma de violència245.

Buda va ensenyar que els homes i les dones són iguals però no acceptava la idea que les dones es convertissin en religioses a la manera dels monjos i així continua sent en el budisme theravada. No és així en el budisme mahayana, en què sí que hi ha monges amb regles encara més estrictes que les dels homes246.

Alguns centenars d’anys després de la mort de Buda hi va haver una gran reunió de monjos budistes en què es van donar certs desacords sobre la manera de vida que aquests havien de portar. Això va donar lloc a la separació en dos grups o escoles principals. Tots dos segueixen els mateixos ensenyaments bàsiques però difereixen sobre qui i com es pot arribar a la il·luminació total i escapar de l’eterna roda del naixement, la vida i la mort, ja

que els budistes també creuen en la reencarnació i en el karma, com els hindús. També tenen algunes escriptures diferents247. El budisme theravada o Hinayana248 (seguit en el sud d’Àsia, Tailàndia, Sri Lanka, Laos, Cambodja i Birmània) creu que només els monjos poden arribar a la il·luminació total i causa d’aquesta creença tots els homes han de passar cert temps vivint com monjos . El budisme mahayana249 (seguit al Tibet, la Xina, Corea i Japó), però, ensenya que qualsevol persona pot aconseguir la il·luminació a ajudar els altres en la vida diària250. El budista mahayana aspira a ser bodhisattva, un ideal de vida que cerca el bé de tots251. En aquest budisme del nord podem diferenciar al seu torn, entre altres grups, el budisme zen, el budisme de l’escola Foto Shu, dues de les escoles més conegudes i populars al Japó252, el budisme de terra pura, i el budisme tàntric basat en els tantres tibetans i que practica la meditació i rituals especials per aconseguir el nirvana (alliberament espiritual) de forma més ràpida253.

Tot i la diversitat del budisme, de l’àmplia literatura budista es poden extreure nombrosos principis ecològics o de protecció del medi ambient. Alguns d’ells ja han estat esmentats però es poden resumir en nou punts254:

–  La humanitat és única. La família humana ocupa un lloc comú i d’aquí deriva el deure de fer el bé i protegir el seu medi ambient i les espècies que l’habiten.

–  Totes les entitats i esdeveniments són interdependents. Tot el cosmos està interconnectat i tota acció té conseqüències respecte a la resta.

 L’objectiu del budisme és l’emancipació del sofriment, allunyant-se del materialisme. El camí és la coexistència amb exclusió de qualsevol forma de dominació.

–  Els governants han de caracteritzar-se per les virtuts de la generositat, la moralitat, la no violència i l’amistat (Dasa Raja Dharmaya). Ha de protegir tot ésser vivent.

–  És necessària l’educació ambiental ja que en molts casos les faltes són la conseqüència de la ignorància, no de la maldat. Per tant, és deure dels defensors del medi ambient difondre els coneixements sobre les conseqüències perjudicials de la seva destrucció.

–  La filosofia budista creuen en la tutela del medi ambient.

–  La Terra no és de propietat de l’home i sempre cal pensar en les generacions futures que també tenen drets sobre ella.

–  El budisme defensa un activisme útil de protecció del medi ambient.

–  Cal que la persona assumeixi la seva responsabilitat i canviï la seva actitud personal davant del medi ambient per lluitar contra la crisi ambiental universal.

Es pot dir que “el budisme juga un paper indubtable en la configuració de les polítiques socials i en l’estructura de la societat, perquè busca l’harmonia i la pau entre els homes. El budisme busca la superació del sofriment i de la no permanència. La idea de nirvana promou en l’home una espiritualitat de la compassió cap a tots els éssers, amb el consegüent compromís amb el món255”.