SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Observatori de sostenibilitat i religions

SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Església Adventista

3.2.2 Església Adventista

3.2.2.1 Introducció històrica

L’Església Adventista del Setè Dia va néixer a partir del moviment millerita (de William Miller) en les dècades de 1830 i 1840, una de les últimes onades de fervor espiritual del que es conegué com el Segon Gran Despertar religiós als Estats Units d’Amèrica. William Miller era un granger de Pennsylvania (1782- 1849), cristià baptista, que va començar a estudiar la Bíblia quan tenia 34 anys110. El seu pensament s’enquadra dins dels mil·lenaristes, uns grups cristians que creien que la Segona Vinguda de Crist era imminent. Va pensar que havia trobat la clau per entendre les profecies sobre la fi del món en els llibres del profeta Daniel i en l’Apocalipsi de la Bíblia. Miller va començar a insistir en la necessitat de predicar sobre el retorn de Jesucrist en aquest món i en la importància de l’observança del setè dia de la setmana com a dia de descans111. Va arribar a proposar que la fi del món seria el 22 d’octubre de 1844. En no complir-les seves prediccions, es va denominar aquell moment com la Gran Decepció.

Cal destacar també la rellevància d’Ellen G. White que va afirmar haver tingut visions després de no complir-se la predicció de Miller. Les revelacions de White van fer que el moviment adventista la considerés profetessa, i els seus nombrosos escrits van aconseguir gran importància per als creients d’aquesta denominació. Ellen G. White va promoure, entre altres qüestions, el vegetarianisme, la cura de la salut i la cura del cos, mitjançant l’abstinència de l’alcohol, el cafè i el tè112. També va promoure l’expansió de l’adventisme en diferents llocs del món.

Els adventistes del setè dia accepten la Bíblia com l’única font de les seves creences, un contingut típic del protestantisme que es basa en la sola Escriptura, la Bíblia com l’única norma de fe i pràctica dels cristians. Poc a poc, el grup inicial de seguidors es van adonar que el moviment inicial, s’havia convertit en una comunitat eclesial, i això va fer que es comences a organitzar. Es van establir formalment com a Església el 1863.

Tot i que durant els primers 20 anys l’adventisme es limitava a un grup reduït de persones, quan l’església es va establir formalment a Battle Creek (Michigan) en 1863, comptava ja amb un total de 3. 500 membres. El seu creixement en nombre de fidels ha estat important, malgrat l’efecte negatiu que va tenir “la Gran Decepció”. Ja en 1901 l’Església adventista comptava amb 75.000 membres. En l’actualitat són 17 milions de membres a tot el món. El creixement més destacable va tenir lloc en el període posterior a la 2a Guerra Mundial.

3.2.2.2 Implantació a Espanya i a Catalunya

La primera Església Adventista, anomenada Missió Adventista Espanyola, es va establir a Espanya l’any 1903, i al voltant de 1910 es va celebrar la primera convenció adventista espanyola a Barcelona. No obstant això, en 1903, tres joves formats en una «escola missionera» de Califòrnia havien arribat a Barcelona, i al cap d’uns mesos inauguren una escola a Sabadell, de la qual va sorgir el primer adventista català, un noi que amb la seva conversió va propiciar ràpidament la dels seus pares i la de les seves dues germanes. Cap a 1958, després de diverses dècades en què faltava una veritable llibertat religiosa a Espanya, l’Església Adventista es va consolidar a Espanya com una Unió d’Esglésies.

Segons la pàgina web institucional113, a Espanya hi ha més de 16.000 fidels d’aquesta confessió i unes 160 entitats. A la Direcció General d’Afers Religiosos de Catalunya tenen constància que les següents entitats adventistes són presents a Catalunya: l’Església Adventista del Setè Dia (Reus-Carretera de Reus a Cambrils); l’Església Adventista del Setè Dia (Badalona-Carme); l’Església Adventista del Setè Dia (Barcelona- Urgell); l’Església Adventista del Setè Dia (Barcelona-Tallers); l’Església Adventista del Setè Dia (Barcelona- Gaiolà); l’Església Adventista del Setè Dia (Figueres-Sant Pau); l’Església Adventista del Setè Dia (Barcelona-néixer) i els Joves Adventistes de Catalunya (JACat).

A Catalunya, a més existeixen altres iniciatives: l’escola confessional concertada Escola Urgell, la residència d’avis Maranathá, la AEGUAE (Associació d’Estudiants i Graduats Universitaris Adventistes d’Espanya), i una delegació de ADRA (Adventist Development and Relief Agency), una xarxa d’agències d’ajuda humanitària i de desenvolupament vinculada a l’Església Adventista. En el Registre d’Entitats religioses d’Espanya consta la inscripció de 4 entitats adventistes dins de la categoria de les Confessions, Esglésies o Comunitats, de les quals una correspon a Catalunya. En el Registre d’Entitats Religioses d’Espanya estan inscrites quatre Entitats majors o Esglésies adventistes, encara que apareixen qualificades com a “subconfesions” dins de les Entitats Evangèliques. Aquesta circumstància té interès ja que la identificació entre adventistes i evangèlics ha estat una qüestió discutida al llarg de la història114.

Les entitats inscrites són: l’Església Adventista de la Promesa, l’Església Adventista del Setè Dia Moviment de Reforma, la Societat missionera espanyola dels adventistes del Setè dia moviment de reforma (Catalunya), i la Unió d’Esglésies adventistes del Setè Dia d’Espanya . A la fitxa del Registre d’aquesta darrera s’esmenten els centres de culte d’aquesta Confessió: 145 a tot Espanya, dels quals 24 corresponen a Catalunya.

Les diverses Esglésies Adventistes formen part de la FEREDE (Federació espanyola d’Entitats religioses Evangèliques d’Espanya) que va negociar l’Acord de Cooperació entre l’Estat Espanyol i aquestes Esglésies en 1992; per tant, els és aplicable tot el que estipula aquesta norma pràctica. Precisament l’article 12.1 estableix que «el descans laboral setmanal, per als fidels de la Unió d’Esglésies Adventistes del Setè Dia i d’altres Esglésies evangèliques, pertanyents a la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya, el dia de precepte sigui dissabte, podrà comprendre, sempre que hi hagi acord entre les parts, la tarda del divendres i el dia complet de dissabte, en substitució del que estableix l’article 37.1 de l’Estatut dels Treballadors com a regla general»115.

3.2.2.3 Continguts i creences relacionades amb la sostenibilitat

Hi ha diversos ensenyaments d’aquesta confessió religiosa que estan directament relacionades amb la sostenibilitat.

El 1996, l’Església Adventista va emetre una “Declaració sobre l’administració del medi ambient”. Aquesta Declaració proposava un estil de vida senzill, sa, en el qual s’evités el consumisme, l’acumulació de béns, i la producció de residus. En definitiva, un programa de vida basat en el respecte per la natura, la moderació en l’ús dels recursos naturals, la ponderació de les necessitats de cada un, i la reafirmació de la dignitat de la vida. Els adventistes, dins de la comuna doctrina cristiana, creuen que la humanitat va ser creada a imatge de Déu, i així consideren que els homes són els administradors del món creat, que han de governar de forma eficient. De fet, consideren que la crisi ecològica té una arrel moral: l’avarícia de la humanitat i el rebuig a portar a terme una administració dins dels límits divins de la creació116.

El 2010 l’Església Adventista va publicar una Declaració recolzant els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, en el qual es proposaven reduir la pobresa a menys del cinquanta per cent per a l’any 2015117 “. Des dels començaments, l’Església Adventista del Setè Dia ha sostingut la importància de defensar els drets humans; així per exemple, els primers membres van estar involucrats en la lluita contra l’esclavitud118. I especialment, és destacable la seva acció en defensa de la llibertat religiosa. El fet de ser una minoria religiosa els impulsa a treballar perquè es garanteixi que totes les veus puguin expressar-se en l’escenari social. L’Església Adventista sosté que lluitar contra l’opressió religiosa i defensar el dret d’un individu de practicar el culte d’acord amb la seva consciència, sigui quina sigui la seva afiliació religiosa, afavoreix a totes les persones.

També s’han caracteritzat tradicionalment per la seva intervenció en els àmbits de la salut i l’educació. Els adventistes han desenvolupat una extensa xarxa d’hospitals, perfectament equipats i un sistema especial de salut denominat reforma sanitària, basat en el règim d’aliments purs i impurs, preferentment vegetarià, teràpia física, règim higiènic i altres casos similars119. Això els ha fet populars en l’àmbit de les teràpies de tractament de l’estrès. Organitzen regularment conferències i cursets sobre mètodes de prevenció de l’alcoholisme, sobre com abandonar l’addicció al tabac, o sobre règims alimentaris en general (amb una marcada preferència pel vegetarianisme)120.

Pel que fa l’educació, actualment tenen una xarxa a tot el món de quatre mil cinc-centes escoles elementals, centenars d’escoles superiors, i vuitanta centres universitaris.

3.2.2.4 Activitats relacionades amb la sostenibilitat

Dins de l’àmbit educatiu, l’Escola adventista Urgell de Barcelona ja esmentada, planteja dins del seu model docent com a prioritats diferents aspectes que tenen molt a veure amb la sostenibilitat. Aquests aspectes educatius són l’alimentació saludable, la higiene, la salut ambiental, l’activitat física, i el descans, entre altres qüestions121.

A Catalunya, tenen una residència d’avis a la comarca del Vallès Oriental. A la Comunitat Valenciana, els adventistes tenen un Centre de Formació Teològica, i una fàbrica d’aliments naturals. També hi han publicacions que fomenten la formació en matèries de salut pública, per exemple una revista estatal trimestral anomenada Salut 4.

És especialment rellevant, tant a nivell estatal com a nivell internacional, l’aportació de la Adventist Development and Relief Agency (ADRA), una organització no governamental humanitària que té per objectiu contribuir al desenvolupament dels països del Tercer Món i actuar en casos d’emergència. En les seves operacions ADRA té cinc àmbits d’actuació: seguretat alimentària, desenvolupament econòmic, salut primària, resposta als desastres i educació bàsica.

Per exemple, arran de la crisi econòmica, s’ha dut a terme diverses iniciatives socials per millorar la vida dels ciutadans. L’any 2014 a ADRA van atendre a més de 30.000 persones a Espanya. Van col·laborar més de 900 voluntaris i voluntàries donant suport a famílies d’escassos recursos, assessorant a població immigrant, atenent persones sense llar i acompanyant a gent gran. La mateixa ONG declara que els seus valors són:

a) El respecte a la individualitat: recolza que cada individu i comunitat puguin fixar-se metes de creixement i desenvolupament a partir de la seva pròpia creença i cultura.

b) El desenvolupament integral: afavoreix el desenvolupament de les capacitats de les persones, de les comunitats i dels països, creant oportunitats que els permetin assolir els seus drets en els aspectes socials, culturals, econòmics i democràtics.

c) Equitat de gènere: té com a element prioritari de la seva actuació fomentar el ple exercici dels drets de la dona.

d) Respecte del medi ambient: orienta sempre les seves accions i projectes per cuidar la natura.

e) Qualitat de l’ajuda i transparència: desenvolupa un esforç de gestió permanent per la transparència i la qualitat en la gestió de l’entitat, que haurà de plasmar-se en la realització del conjunt de les seves activitats122.

És evident que en aquesta relació de valors queden plasmades la majoria de les dimensions de la sostenibilitat i la cohesió social.

Mitjançant l’obra del Departament de Relacions Públiques i Llibertat Religiosa (PARL), han defensat la llibertat religiosa en el món de forma decisiva durant més de cent anys davant governs i organitzacions religioses nacionals i internacionals. Aquesta defensa ha estat portada a terme de moltes maneres: la lluita contra lleis que limitin les llibertats religioses individuals; el treball per alliberar individus empresonats per qüestions religioses; i el suport a les persones que han estat discriminades en l’àmbit laboral per motius religiosos. El PARL també sosté l’Associació Internacional de Llibertat Religiosa (IRLA) en nom de l’Església Adventista. La IRLA és una organització no confessional que reuneix representants de moltes religioses, inclosos catòlics, baptistes, musulmans, jueus, mormons i budistes, entre d’altres, per donar suport a la llibertat religiosa. El PARL i la IRLA promouen aquesta cooperació vital mitjançant conferències i altres esdeveniments, creant una consciència col·lectiva i impartint formació als gestors públics a tot el món.