SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Observatori de sostenibilitat i religions

SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Església Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (Mormons)

3.6 Església Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (Mormons)

3.6.1 Introducció històrica

Aquesta Església fou creada a l’època de l’Església Adventista. Joseph Smith, el fundador de l’Església dels Mormons, va néixer el 1805. Als catorze anys va tenir una primera «visió» on Déu li va comunicar que no havia de unir-se a cap de les Esglésies existents, perquè «cap religió ni secta era la veritable; totes estaven equivocades i eren una abominació» als ulls de Déu. Als disset anys (1823), Smith va tenir una nova visió: se li va aparèixer un àngel, Moroni, que li va fer saber que hi havia un llibre amagat escrit en làmines d’or, en el qual es relatava l’origen i la vida dels antics habitants del continent americà, i en el qual es contenia «la plenitud de l’Evangeli etern». L’àngel li va comunicar que ell havia estat escollit per Déu per descobrir-ho.

En 1827, va descobrir unes làmines de metall, gravades pels antics profetes que vivien a Amèrica 600 abans de Crist, un dels quals era Mormon. L’àngel el va autoritzar perquè s’emportés i traduís el text i posteriorment ho publiqués en anglès, amb el compromís de retornar-les quan ho hagués fet. El text té referències bíbliques, però amb particularitats notables159. Així, el Llibre de Mormon és considerat en l’Església dels Sants dels Últims Dies com un volum de Sagrada Escriptura, comparable a la Bíblia. Encara que es consideren cristians, els seus postulats doctrinals difereixen de la doctrina cristiana en aspectes substancials. L’Església catòlica a 2001 va establir que no reconeixia la validesa del baptisme dels mormons160, al no considerar que estigui basat en els principis doctrinals cristians. Declaren creure en un Déu que és Trinitat, en Jesucrist, en la restauració de les Deu Tribus; declaren que Sió (la Nova Jerusalem) serà edificada sobre el continent americà, que Crist regnarà personalment sobre la terra, i que la terra serà renovada i rebrà la seva glòria paradisíaca.

3.6.2 Implantació a Espanya i Catalunya161

Aquesta Església actualment posseeix més de 15 milions de membres a tot el món, en uns 133 països. El 46% dels fidels resideixen als Estats Units i Canadà, i el 38% a Amèrica Llatina. El seu centre religiós i espiritual és Salt Lake City, capital de l’Estat d’Utah, on els mormons conformen el 60% de la població. En aquest Estat també es troba la Universitat Brigham Young, una Universitat promoguda per l’Església dels Sants dels darrers Dies (en endavant ISUD).

Des del principi, van buscar expandir el seu missatge i se’ls van unir sobretot immigrants britànics i escandinaus de les grans ciutats nord-americanes. Posteriorment, l’Església es va estendre per tot el continent americà, per Europa, i pràcticament per tot el món.

El primer membre espanyol de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies va ser Melitón Trejo, originari d’Extremadura (al voltant de 1870). Trejo va emigrar a Utah, on va ajudar en la primera traducció a l’idioma espanyol de segments del Llibre de Mormon. Un altre Testament de Jesucrist162.

Les posteriors conversions d’espanyols de les que es té coneixement van ocórrer en l’any 1966, i van estar relacionades amb dues congregacions nord-americanes que es reunien en els seus serveis religiosos dominicals. La Llei per a la Llibertat Religiosa a Espanya es va aprovar el 1967 i va donar pas a l’organització de la Branca de Madrid (una petita congregació) al febrer de 1968. A la branca assistien al voltant de 40 persones, entre les que es trobaven esposes de militars nord-americans, altres membres de parla hispana i investigadors de l’Església. El reconeixement oficial de l’Església a Espanya es va formalitzar a l’octubre de 1968. Al juliol de 1970, es va organitzar una missió i el 1974, ja havia 620 membres.

Segons les dades que ofereix la Sala de Premsa de l’Església dels darrers Dies a Espanya, en l’actualitat hi ha 52.747 membres a Espanya, organitzats en 3 Missions i 141 Congregacions. A Catalunya, hi ha sis mil sis-fidels aproximadament, organitzats en tres estaques i compten amb 12 llocs de reunió. Tot membre pertany a una estaca, que almenys a Espanya, sol estar localitzada en una ciutat capital de província. Cada estaca està dividida en congregacions, segons un criteri territorial, coincidint amb zones o barris. Els mormons estableixen una distinció entre els «temples» i les capelles i centres de reunions on es reuneixen els diumenges. El temple és l’espai sagrat per excel·lència, en el qual únicament té lloc els actes més importants, al qual només poden accedir els fidels amb bona conducta, però no són els llocs per a l’adoració habitual dels diumenges. Per als membres de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, els temples no són els llocs per a l’adoració habitual dels diumenges. Són molt diferents dels milers de capelles i centres de reunions que hi ha arreu del món i que sí s’utilitzen per als serveis dominicals.

A Espanya, l’entitat de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies que es dedica a les relacions amb les administracions públiques és el Consell Nacional d’Assumptes Públics que té com a objectiu ajudar a establir relacions positives amb l’entorn social i administratiu, i organitzar les campanyes d’obra social de l’Església a nivell nacional. En el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia hi ha un nombre de inscripció únic per a totes les comunitats locals que formen part d’aquesta Església.

El 2003 se li va reconèixer el “notori arrelament” (art. 7 LOLR), que suposa una legitimació pública de l’Estat a una confessió religiosa minoritària, i obre les portes a la possibilitat de negociació d’un Acord de cooperació. Gràcies a aquest reconeixement l’ISUD pot participar en la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa.

3.6.3 Continguts i creences relacionades amb la sostenibilitat

Pel que fa al compromís en la defensa dels drets humans, ja en el Llibre del Mormon es condemnava l’esclavitud. Actualment, és important la tasca que desenvolupen a tot el món per defensar la llibertat religiosa. En l’àmbit de la salut, dins de les revelacions que J. Smith va rebre, està previst un codi de salut en què s’adverteix que no es pot fumar, ni consumir begudes alcohòliques, ni te, ni cafè, i no es poden consumir drogues, siguin o no permeses per la llei. La finalitat és seguir uns hàbits «prudents», també en tot el que fa referència al menjar. Es recomana la pràctica d’un dejuni de vint hores un cop al mes (generalment en diumenge), i el lliurament de l’import del que no s’ha consumit a l’Església, perquè es destini als necessitats.

En relació amb la cura del medi ambient, consideren que la Terra és alguna cosa més que simple matèria. És la llar de la Humanitat, per la qual cosa hi ha una responsabilitat de cuidar i conservar-la. Els homes són administradors, no propietaris. Com es recull en el llibre de Smith, Doctrine and covenants, en la seva secció 104, quan es malgasten els recursos atorgats per Déu, es fa mal als altres163.

La sostenibilitat en l’àmbit econòmic és un altre dels camps en què les seves doctrines poden incidir. La vida provident implica no cobejar coses i utilitzar els recursos de la terra en forma prudent sense malbaratar encara en les èpoques d’abundància. Significa també evitar les deutes excessius i estar satisfets amb el que es tingui164. Joseph Smith alertava contra l’avarícia, el consumisme, i l’acaparament dels recursos naturals165. Als Sants dels Últims Dies se’ls ensenya des de la infància a ser frugals. Tenen un sistema de benestar social desenvolupat, que busca garantir que les necessitats bàsiques de la vida estiguin disponibles per a tothom. S’anima a emmagatzematge a la llar, a la producció i a que s’ensenyi com processar i mantenir els aliments. Els profetes els han animat a mantenir els seus béns en bon estat, i especialment tenen cura de la bellesa i el manteniment dels temples. Se’ls ofereix una instrucció constant sobre l’administració econòmica de la llar, i es considera que preparar els joves per al futur és una part important de la cultura de l’Església166.

Una altra idea important per a l’ISUD en relació amb la pobresa és la consecució de l’autosuficiència. Els centres i grups d’autosuficiència ajuden als membres perquè sàpiguen obtenir els seus propis recursos i ajudin a altres en el seu camí cap a l’autosuficiència.

També consideren important167 que la construcció de les ciutats persegueixi el criteri de la sostenibilitat i que siguin “habitables”. Basant-se en el concepte de la “administració” dels béns per part de l’home, diversos autors de l’ISUD ha estudiat la tensió entre la protecció dels recursos naturals i assegurar la qualitat de vida per al present i les generacions futures. El disseny de la construcció té una dimensió estètica que pot exaltar l’esperit de l’home, i que pot facilitar les relacions amb els del voltant. Cal tenir llocs en què es desitgi viure i que no convidin a escapar d’ells quan sigui possible168.

3.6.4. Activitats relacionades amb la sostenibilitat

L’Església dels Sants dels últims dies desenvolupa una àmplia i diversificada activitat a tot el món en benefici dels necessitats, la salut, l’educació, la millora de les condicions de vida, l’afirmació i els drets humans. A l’hora de valorar l’impacte de la seva acció a Espanya, cal tenir en compte que la seva presència és únicament un 0,11% de la població.

a) En l’àmbit econòmic:

LSD Charities és una organització promoguda pels mormons que es va establir el 1985, i que des de llavors ha ajudat a milions de persones a tot el món. Entre els seus projectes, cal esmentar el programa sobre producció d’aliments desenvolupat a 26 països per mitjà del qual ajuden a les famílies a millorar la seguretat de l’alimentació a través de tècniques sostenibles en la producció dels aliments, la nutrició, la dieta, i emmagatzematge de productes. Segons les dades de 2014, es van beneficiar d’aquest programa un milió de persones a tot el món. També el projecte Aigua potable, pel qual s’ajuda a les comunitats a millorar en tres pilars de la salut: fonts d’aigua neta, millorar els sistemes sanitaris, i ajudar a millorar la higiene personal. En consorci amb altres organitzacions, procurar acudir a situacions d’emergència, desastres naturals, fam, etc. Escometen campanyes de vacunació en 17 països, i en 2014 es van beneficiar 24.800 persones. També proporciona formació a personal sanitari a tot el món perquè baixi el nombre de morts tant de nadons com de les seves mares169.

Però en l’àmbit de l’acció contra la pobresa, hi ha més iniciatives institucionalitzades. Ja des dels inicis de l’Església els seus líders van establir els anomenats “magatzems del bisbe”; són llocs on s’emmagatzemaven grans i altres productes de primera necessitat, donats pels membres com aportacions voluntàries, perquè es distribuïssin entre els membres necessitats. A l’abril de 1936, l’Església formalment va organitzar un programa de benestar per ajudar els membres de l’Església que patien els devastadors efectes de la Gran Depressió. En l’actualitat, aquest programa de benestar s’ha expandit a tots els racons del planeta i ajuda a persones de tots els credos. Els fons per al programa de benestar provenen de les donacions dels membres de l’Església. Un diumenge al mes, els membres de l’Església s’abstenen d’ingerir dos àpats consecutives i donen a l’Església els diners que haguessin gastat en aquests aliments. En l’actualitat, hi ha al voltant de 130 magatzems del bisbe ubicats en diverses parts del món.

També l’organització Mans mormones que Ajuden ofereix ajuda organitzada perquè els membres de l’Església col·laborin amb el seu temps i habilitats per ajudar als necessitats. També col·laboren amb la millora de carrers, parcs, escoles i zones recreatives de la ciutat. A Espanya, entre el 2005 i el 2015, més de cinc mil voluntaris han donat més de cinquanta mil hores de treball en variades activitats a tot el territori espanyol, en col·laboració amb organitzacions i institucions de diversa índole, així com amb les administracions públiques.

b) Educació

L’Església disposa d’un sistema educatiu propi pensat sobretot per als fills dels seus membres, amb escoles primàries i secundàries, i alguns col·legis universitaris i universitats. Destaquem la Universitat Brigham Young, la universitat privada més gran d’Estats Units, en l’Estat de Utah, i el Centre Jerusalem d’Estudis, a l’Estat d’Israel. Les fonts oficials donen la xifra de prop de quatre-cents mil estudiants i més de 260.000 universitaris inscrits en el sistema educatiu de l’Església. Cap d’aquestes institucions hi ha a Catalunya, ni a l’Estat espanyol.

Compten també amb el Perpetual Education Fund, un fons que es destina a que els membres de l’Església del Tercer Món puguin tenir millors oportunitats per la seva educació.
En definitiva, queda de manifest que l’Església promou el desenvolupament sostenible en l’àmbit social, educatiu, físic i espiritual.

c) Defensa dels drets humans

L’ISUD és especialment activa en la defensa de la vida humana del no nascut, a combatre la degradació de la dignitat humana que està a la base de la indústria pornogràfica, i a la protecció de la família170.
L’International Center for Law and Religion Studies de la Brigham Young University organitza anualment conferències internacionals per impulsar el diàleg sobre la llibertat religiosa, resol consultes sobre reformes legislatives de tot el món. També s’han impulsat reunions entre acadèmics, professionals del dret, líders religiosos i polítics per dialogar sobre com millorar les lleis i les estructures del país per garantir la llibertat religiosa.

d) Benestar intergeneracional

La família és fonamental en els ensenyaments mormones. La vida familiar és una prioritat i han de procurar passar temps junts. Per exemple, és una pràctica habitual que cada dilluns a la nit, les famílies mormones es quedin a casa, sense amics, i realitzin la Nit de Llar. Durant aquest temps, ells ensenyen l’Evangeli de Jesucrist, resolen assumptes familiars i aprofiten per fer altres activitats lúdiques junts. Les família és la responsable d’ensenyar als seus fills la religió i els valors.

e) Responsabilitat social corporativa

L’Església participa activament en els assumptes cívics de les comunitats on viuen els seus membres. Es té l’obligació de prendre posicions sobre qüestions morals que enfronta la societat. En l’àmbit de la política de partits, però, l’Església ha adoptat una estricta política de neutralitat. La missió de l’Església és espiritual, i no es barreja en l’elecció dels polítics. Per aquest motiu no recolza, ni promou o s’oposa a partits polítics , candidats o plataformes, ja que entén que pot haver valors en cada un d’ells. No obstant això, s’anima els membres a ser ciutadans responsables , votar en les eleccions, i que participin en el procés polític d’una manera responsable respectant la varietat d’orígens i experiències que hi ha entre els membres.