SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Observatori de sostenibilitat i religions

SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Esglésies Evangèliques

3.2.1 Esglésies Evangèliques

3.2.1.1 Orígens històrics

Els orígens del protestantisme se situen en la reforma protestant iniciada a Europa per Martí Luter al segle XVI90. Luter va produir un cisma amb l’Església catòlica romana i va crear una Església independent sota l’autoritat organitzativa del príncep. Des de llavors han estat nombroses les escissions, l’aparició de nous moviments i l’emergència de nous líders que han fet seves les paraules de Luter91.

Tot apropament al món protestant ha de prendre com a punt de partença la constatació de la seva extraordinària diversitat i rica pluralitat interna. Aquesta pluralitat és conseqüència de factors històrics estretament vinculats amb el procés d’emergència dels Estats nacionals en l’època moderna. Afecta sobre tot als aspectes organitzatius i es reflexa en algunes qüestions92. Actualment el protestantisme engloba un ampli ventall de denominacions, esglésies i organitzacions que configuren un mosaic divers, heterogeni i fragmentat. Les xifres globals, referides a tot el protestantisme, oscil·len entre tres-cents y quatre-cents milions93.

3.2.1.2 El protestantisme a Catalunya

Tot i que hi ha notícies de protestants seguidors de Luter a Catalunya des del segle XVI94, les primeres comunitats estables es remunten al s. XIX95. A Catalunya, segons el Mapa de les religions publicat el 2014, trobem presents les següents denominacions: Anglicans, Assemblees de Germans, Assemblees de Germans Darbistes, Baptistes, Luterans, Menonites, Metodistes, Neotestamentaris, Pentecostals, Presbiterians, Quàquers, Unitaris, una agrupació interdenominacional i una de comunitats no determinades96. La denominació més nombrosa és la Pentecostal o Carismàtica i dintre d’aquesta té un pes important l’Església de Filadèlfia97.

La fisonomia doctrinal del protestantisme català ha canviat de forma notable en les darreres dècades. Actualment, a Catalunya el protestantisme històric representa menys de 20% del total d’esglésies evangèliques. El protestantisme històric el formen les esglésies que fa més temps que estan establertes a Catalunya i que tenen els seus orígens a Europa. Parlem, per exemple, de l’Església Evangèlica de Catalunya, l’Església Reformada Episcopal, la Unió d’Esglésies Baptistes de Catalunya, i les Assemblees de Germans. Les esglésies pentecostals, nascudes als Estats Units a principis de segle, representen el 70% del total d’esglésies evangèliques que hi ha al país. Les esglésies pentecostals catalanes es poden dividir en tres grans grups: en primer lloc, les esglésies pentecostals que prengueren embranzida a la dècada dels setanta, molt influïdes pel pentecostalisme d’origen nord-americà i amb un fort arrelament a les perifèries de les grans ciutats. En segon lloc, les esglésies compostes i liderades per persones que han viscut un procés migratori. Aquestes han crescut, especialment, en els darrers anys. En tercer lloc, trobem les esglésies de Filadèlfia formades majoritàriament per persones d’ètnia gitana que disposen de més de 97 espais de culte al nostre país avui dia. El creixement del pentecostalisme entre el poble gitano ha tingut un impacte important en la població d’aquesta ètnia. L’interès per la Bíblia ha fomentat l’alfabetització, la lectura i la cultura, alhora que la participació a l’Església ha ajudat a promoure una ètica quotidiana del treball i la disciplina personal. A més, l’Església s’ha constituït com un espai comunitari que dóna caliu i afavoreix la cohesió entre els gitanos de Catalunya98.

El percentatge de població estrangera a Catalunya ha crescut notablement en els darrers vint i cinc anys la qual cosa ha tingut nombroses conseqüències pel món evangèlic. Les esglésies evangèliques tenen una distribució geogràfica molt centrada en les àrees urbanes.

El 12 de desembre de 1981 es constituí el Consell Evangèlic de Catalunya, entitat que aplega les entitats religioses protestants arreu de Catalunya. El Consell s’organitza en conselleries, departaments i comissions, abraçant tots els àmbits de relació entre les esglésies evangèliques i la societat catalana. A la vista de la fragmentació del protestantisme, aquest esforç de coordinació es molt valuós, i des del punt de vista de l’administració pública, molt útil99.

El 1997 es va formalitzar el seu ingrés a la Federación de Entidades Religiosas Evangélicas de España (FEREDE), entitat que representa tot el protestantisme a l’Estat espanyol i ha signat acords de cooperació amb l’Estat Espanyol el 1992. El CEC forma part de la Comissió de Coordinació del Protestantisme a nivell de l’Estat Espanyol en representació de Catalunya. El 21 de maig de 1998 es va signar un Conveni-marc entre la Generalitat i el Consell Evangèlic de Catalunya marcà el tret de sortida d’aquesta nova relació entre el món evangèlic català i les institucions polítiques regionals. És el primer conveni d’aquestes característiques que es firmava entre una Administració Autonòmica i una entitat religiosa i fou molt ben valorat per la comunitat protestant.

3.2.1.3 Bases doctrinals per l’acció social i la sostenibilitat

Actualment el protestantisme engloba un ampli ventall de denominacions, esglésies i organitzacions que configuren un mosaic divers, heterogeni i fragmentat. Tanmateix, però, enmig de tanta diversitat interna del protestantisme existeix un cert denominador comú entre les diferents esglésies. Són els principis doctrinals que sorgiren en la Reforma i que, malgrat són interpretats i adaptats de formes diverses en el marc de les diferents denominacions existents, és crucial conèixer-los per comprendre el protestantisme actual100.

Sota el concepte de protestants o evangèlics es reuneixen les esglésies que defensen i proclamen les doctrines bàsiques de l’anomenada “Reforma Protestant” del segle XVI. Aquesta reforma considerà que la vida dels cristians es fonamenta sobre quatre principis bàsics: 1) Només la gràcia. El valor d’una persona davant Déu no depèn ni de les seves qualitats, ni dels seus mèrits, sinó de l’amor de Déu. 2) Només la fe en Déu. La persona està cridada a confiar en Déu i en el seu perdó. 3) Només la Bíblia. La Bíblia és la principal referència, única i suficient. 4) Només Jesucrist. Amb la seva mort a la creu, Jesucrist ha realitzat un acte de perdó i salvació per a tot aquell qui hi posa la seva confiança i fidelitat101.

El fet que es consideri a la Bíblia com l’autoritat fonamental fa que s’atorgui molta importància a la lectura i estudi individual de la mateixa. Saber llegir és una condició imprescindible per poder viure la fe protestant i, per això, han estat nombroses les esglésies evangèliques que històricament han posat molt èmfasi en l’alfabetització de la població102.

En el protestantisme no hi ha una estructura jeràrquica i vertical que organitzi totes les esglésies evangèliques, sinó que l’organització es fa a partir de nodes més petits formats per comunitats de diferents mides (poden ser d’una església o de més esglésies), que comparteixen un mateix tarannà i unes mateixes normes. Aquestes agrupacions d’esglésies –més grans o més petites-, poden organitzar-se de tres maneres: seguint un règim episcopal, seguint un règim presbiterià, o essent independents103.

La responsabilitat individual i el compromís personal esdevenen a tots els nivells, un principi d’actuació del bon protestant104.

El Consell Evangèlic de Catalunya ha estat molt actiu en la promoció del diàleg interreligiós al país. En aquest sentit, per exemple, el seu secretari és cofundador del Grup de Treball Estable de Religions (GTER) i té una gran activitat en aquest àmbit. També és important destacar la rellevància de persones concretes del món protestant, com per exemple Jaume de Marcos de l’Església Unitària o Natalie Reverdin de l’Església Evangèlica de Catalunya en el marc de l’Associació UNESCO pel Diàleg Interreligiós. A part, hi ha nombroses persones que participen en espais de diàleg interreligiós en l’esfera local. No obstant això, també és important mencionar que no totes les esglésies evangèliques són favorables al diàleg interreligiós. N’hi ha algunes de tall més conservador que s’hi mostren clarament contràries i d’altres com moltes de les pentecostals que, simplement, no hi tenen interès105.

3.2.1.4 Activitats

Per les Esglésies protestants l’obra social és part del seu ADN. En el procés de consolidació de l’activitat evangèlica en el camp de la sostenibilitat cal destacar la institucionalització de les entitats d’ajuda de la tasca social i la professionalització del voluntariat. En el procés d’institucionalització de la tasca social és important el paper que juga la Diaconia catalana, l’òrgan encarregat d’organitzar les tasques socials de les esglésies evangèliques des del Consell Evangèlic de Catalunya. Formen part de Diaconia Catalana algunes són ONG molt consolidades i d’altres que estan començant. A la vegada s’està produint un procés intens de professionalització i tecnificació en moltes d’aquestes entitats dedicades a la tasca social. S’ha potenciat la formació del voluntariat.

Són cada vegada més nombroses les ONG que compten amb tècnics que treballen de forma professional en aquest àmbit106.

El ventall d’actuacions és molt divers, i va des de l’atenció a dones maltractades, fins a l’atenció a infants amb situació de risc passant per la rehabilitació de toxicòmans entre d’altres qüestions. És important esmentar, però, que és molt comú que en pràcticament totes les esglésies existeixi un servei de distribució d’aliments i/o d’atenció per fer front a les necessitats bàsiques. En ocasions, aquest servei es dirigeix, únicament, als membres de l’església i en d’altres casos és obert a tot aquell qui ho necessiti, independentment de les seves creences107.

Moltes esglésies inclouen entre les seves activitats les obres socials i benèfiques, l’ajuda humanitària i molt especialment el treball de rehabilitació i de reinserció de drogodependents108. Existeixen organismes interdenominacionals dedicats a aquest tipus de tasques socials: Grup Nova Vida, Associació Vida i Llibertat, Centre Mahanaim, etc.). Destaca també l’associació Koinonia, creada específicament per a proporcionar assessorament i ajuda a persones evangèliques que han passat per un procés de separació o divorci109.

Entre les tasques d’interès social més antigues destaca l’Hospital Evangèlic, fundat el 1879 sota el nom d’Infermeria Evangèlica de Barcelona. El 1909 esdevingué fundació reconeguda com a benèfica el 1911. En els primers temps l’objectiu bàsic fou proporcionar serveis sanitaris als ciutadans evangèlics. Avui dia és un centre obert a tothom.