SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Observatori de sostenibilitat i religions

SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Fe Baha’í

3.8 La Fe Bahá’í

3.8.1 Introducció històrica182

Nascut el 1817, Bahà’u’llàh era membre d’una de les grans famílies nobles de Pèrsia. Rebutjant els avantatges que li oferia la seva posició, Bahá’u’lláh es va fer famós per la seva generositat i amabilitat. Això va fer que es guanyés l’estima dels seus paisans. Aquesta situació va desaparèixer després d’anunciar Bahá’u’lláh el seu suport al missatge de Bàb, un jove que havia anunciat l’arribada imminent d’un missatger de Déu. Les seves revelacions van provocar la ira del clergat musulmà. Bahá’u’lláh va perdre totes les seves possessions, va ser empresonat i posteriorment desterrat. A Bagdad, el 1863, va anunciar que Ell era el promès per Báb. Va escriure una sèrie de cartes als governants de la seva època, a qui proclamava la proximitat de la unificació de la humanitat i el naixement d’una civilització mundial. També es va dirigir a reis, emperadors i presidents del segle dinou perquè reconciliessin les seves diferències, limitessin els seus armaments i dediquessin les seves energies a l’establiment de la pau mundial. El missatge central de Bahà’u’llàh és d’unitat i de justícia. Per això afirmava que “La Terra és un sol país, i la humanitat els seus ciutadans”. També va dir que “El benestar de la humanitat, la seva pau i seguretat, són inabastables llevat que la seva unitat sigui fermament establerta”. Quan va morir el 1892 estava encara presoner a Palestina.

La Fe Bahá’í és una de les religions globals més recents, és monoteista i defensa l’existència d’una divinitat transcendent i incognoscible que es manifesta per mitjà de profetes entre els quals destaquen Moisès, Krixna, Buda, Zoroastre, sent l’últim Bahà’u’llàh . Afirmen no posseir ritus ni sagraments i tampoc clergat. És així que la relació entre el creient i la divinitat és directa i l’estudi personal dels textos bahá’is, molt nombrosos, és fonamental, així com les reunions de la comunitat per a la presa de decisions col·lectives i la resolució de problemes, l’ajuda i l’acció missionera .

La Fe Bahá’í és universalista, entenen el món com una unitat més enllà de les fronteres nacionals i no són rares les migracions de bahá’is entre diversos països per fundar agrupacions. No hi ha divisions doctrinals notables i la seu central bahá’i està a Haifa (Israel), on es se situen les institucions mundials de govern de la comunitat del grup. S’estima que hi ha uns 5 milions de bahá’is a tot el món.

3.8.2 Implantació a Espanya i Catalunya

A Espanya segons les dades de l’Observatori del pluralisme religiós d’Espanya, hi ha 43 llocs de culte i 6 a Catalunya. A Barcelona la Fe Bahá’í va poder establir-se de forma definitiva l’any 1949. El 20 d’abril d’aquest mateix any es va formar la primera Assemblea Espiritual Local dels baha’is de Barcelona (l’òrgan de govern local de la comunitat bahá’i).

La Comunitat Bahá’í d’Espanya ha experimentat un progressiu creixement. Avui, prop de 4.000 bahá’is resideixen en més de 300 localitats. Existeixen Assemblees Espirituals Locals en un centenar de ciutats, incloent gairebé totes les capitals de província. La Comunitat Bahá’í compta amb centres administratius propis a Madrid, Barcelona, València, Alacant, Saragossa, Las Palmas, Tenerife, Palma de Mallorca, Múrcia, Vigo, Cartagena, Terrassa, Sabadell, Lugo, Irún i Fuengirola. El principal centre de la Comunitat Bahá’í d’Espanya, seu de l’Assemblea Espiritual dels baha’is d’Espanya, es troba a Madrid.

Amb la inscripció de la Comunitat Bahá’í el 17 de juny de 1968 -amb el número 2- a la Secció General del Registre General d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia, la Fe Bahá’í va obtenir el seu reconeixement davant els poders públics, juntament amb l’islam i el judaisme. L’Assemblea Nacional està inscrita com a Comunitat Bahá’í d’Espanya, amb seu a Madrid, incloent-se un gran nombre d’assemblees locals amb el mateix número de registre i data d’inscripció. Una excepció és el cas de la Comunitat Regional Bahá’í de les Illes Canàries que el 1984 es va constituir en Assemblea Regional, inscrivint-se en el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia en 2000.

Terrassa, Alacant, Saragossa, València, Cartagena, Múrcia, Barcelona, Palma de Mallorca i Ceuta són comunitats locals constituïdes també com a entitat religiosa. D’altres, per contra, estan registrades en els seus respectius ajuntaments com associacions culturals, o com “associació ciutadana de caràcter religiós”, com succeeix a Màlaga.

La Fe bahá’í té el seu centre administratiu mundial, la Casa Universal de Justícia, a Haifa (Israel), al costat del Centre mundial espiritual de la Fe. A cada nació on hi ha comunitats bahá’is amb assemblea espiritual local, hi ha una Assemblea Espiritual Nacional, que els empara. Es tracta d’un grup administratiu que consta de nou membres del país elegits en una convenció nacional que es reuneix anualment. Entre les seves múltiples funcions estan les d’estimular, unificar i coordinar les activitats individuals i de les assemblees espirituals locals que estiguin sota la seva jurisdicció.

3.8.3 Les creences relatives a la sostenibilitat183

Els bahá’is sostenen que actualment la humanitat està arribant a la seva maduresa. Això és el que fa possible la unificació de la família humana i la construcció d’una societat mundial pacífica.

Hi ha diverses coincidències entre els principis que promou la Fe Bahà’í i els elements que es consideren necessaris per aconseguir la sostenibilitat en les seves tres dimensions. Els principis coincidents són: la unitat de la humanitat, la recerca individual de la veritat, l’educació universal, la igualtat entre homes i dones, l’eliminació de tota forma de prejudici, l’eliminació de la pobresa i riquesa extremes, una llengua auxiliar universal, la pau mundial basada en una legislació comuna.

La unitat i la reciprocitat són per a aquesta comunitat religiosa requisits d’un ordre social just i sostenible. Per tant, conclouen que mentre els Estats estiguin en conflicte, indiferents a l’esmentada unitat i interdependència, serà impossible millorar els problemes ecològics d’una manera efectiva. En conclusió, les seves creences subratllen de manera especial la necessitat de promoure la governanta, l’economia sostenible, i la responsabilitat social corporativa.

Els escrits bahá’is ensenyen també que com a fideïcomissaris dels vasts recursos i de la diversitat biològica del planeta, la humanitat ha de esforçar-se per protegir la “herència (de) generacions futures”; s’ha de veure en la natura un reflex d’allò diví; acostar-se a la terra, la font de benediccions materials, amb humilitat; equilibrar les seves accions amb moderació; i ser guiats per la veritat espiritual fonamental de la nostra edat. Només serà possible establir un patró de vida sostenible si estem disposats a transformem, a través de la creença religiosa i la vida moral, en forces constructives que puguin crear una civilització en continu progrés.

3.8.4 Activitats relacionades amb la sostenibilitat

La tasca social dels bahá’is es concentra fonamentalment en sis camps: la defensa dels drets humans, la promoció de la dona, el desenvolupament social i econòmic, l’educació en valors, el medi ambient i el suport a les iniciatives de les Nacions Unides i els seus organismes. Les principals activitats inclouen campanyes de sensibilització ciutadana, col·loquis, publicacions, cursos de formació, conferències públiques i classes d’educació moral.

Concretament a Espanya, compten amb una Editorial que ha publicat nombrosos llibres sobre la tolerància, la pobresa, la família, la vellesa, les poblacions indígenes, la natura i l’ecologia, el desenvolupament de la persona, la ciutadania mundial, la reforma de Nacions Unides i el desenvolupament social.

D’altra banda, una quinzena d’associacions de dones bahà’ís, treballen per elevar la conscienciació de les dones al voltant del seu propi paper en la societat i promoure el desenvolupament de les seves capacitats i talents.

Com les Nacions Unides precisament té per objectiu promoure la pau i els drets dels pobles del món, els bahá’ís recolzen la seva feina de diverses maneres. La Comunitat Internacional Bahá’í està acreditada amb rang consultiu davant el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF). Les oficines d’aquesta Comunitat, a Nova York, Bruxel·les, Addis Abeba, Yakarta i Ginebra, participen amb regularitat en les conferències, els congressos i els seminaris sobre la vida socioeconòmica del nostre planeta.

Han promogut alguns dels Dies i Anys Internacionals que proclama aquesta Organització, i preparat declaracions i memoràndums al voltant d’una gran varietat de temes, com ara: la pau, el desenvolupament social, l’eliminació de la discriminació racial, l’alimentació, el medi ambient, la joventut i la família. Entre aquests documents cal destacar: Dones i homes: coresponsabilitat per a un planeta saludable; Ciutadania mundial: ètica global per a un desenvolupament sostenible, presentat amb motiu de la Cimera de Rio de Janeiro (1992); i Prosperitat mundial, presentat a la Cimera de Copenhaguen (1995). A més, han participat activament en diferents consultes de Nacions Unides que tractaven sobre els drets de les minories, l’estatus de la dona, la prevenció del crim, el control de narcòtics, el benestar de la infància i la família i el desarmament.

Des del punt de vista del desenvolupament social i econòmic, un aspecte interessant és el procés consultiu que l’anima. Bahá’u’lláh va ensenyar un model de presa de decisions en grup basat en la recerca del consens i la veritat, i no en la imposició. Les possibilitats socials i econòmiques d’aquest sistema es van començar a evidenciar al començament d’aquest segle a l’Iran, on els bahá’ís iranians van crear els seus propis col·legis, clíniques i altres serveis socials, entre ells el primer col·legi de l’Iran per a nenes, i continuen mostrant-se en la manera d’operar de les comunitats bahá’ís a tot el món.

Actualment, proliferen els projectes de desenvolupament, especialment per tot Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. Han promogut escoles, clíniques locals, educació sanitària, projectes agrícoles, reforestació, assessorament sobre alcoholisme i llars d’infants. La programació de servei a la comunitat de les emissores bahà’ís de ràdio abasta no només aquest tipus de coses pràctiques sinó també el reconeixement de la cultura nativa. Les assemblees espirituals triades analitzen les necessitats locals i configuren els projectes que generalment parteixen de la base.