SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Observatori de sostenibilitat i religions

SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Hare Krixna

3.9.2 Hare Krixna

3.9.2.1 Història i situació a Catalunya

ISKCON és l’acrònim de la International Society for Krishna Conscience. Els seus seguidors són coneguts popularment amb el nom de Hare Krixna, que són les dues primeres paraules del mantra que reciten repetidament. L’Associació Internacional per a la Consciència de Krixna o també moviment Hare Krixna (a causa del mantra cantat pels seus devots) és un corrent de l’hinduisme que s’inscriu en el moviment de la bhakti (devoció) envers el déu Krixna, considerat pels adeptes com a la Suprema Personalitat de Déu. Aquestes creences són una expressió particular del Vaixnavisme (Gaudiya Vaixnava), basat en el Bhagavad Gita i el Bhagavata Purana.

La Societat Internacional per a la Consciència de Krixna va ser fundada el 1966per iniciativa de Bhaktivedanta Swami Srila Prabhupada, ,és conegut com Srila Prabhupada. Srila Prabhupada va néixer a Calvuta el 1896, va estudiar química i va ser un activista molt destacat del moviment l’alliberació de la ïndia promogut per  Gandhi. A la dècada dels seixanta del segle XX –per la comprensió de la singularitat de l’ ISKCON en el marc de l’induisme aquest és un fet decisiu— Srila Prabhupada viatjà als Estats Units d’Amèrica per dofondre el seu missatge, convençut que si els nordamericans l’acceptaven, també l’acceptaria la resta del món. El 1966 va fundar a New York el primer grup ISKCON, i posteriorment un segon a San Francisco. La visió religiosa propugnada per Prabhupada va ser adoptada durant aquells anys per molts hippies, i aquí trobem la clau de la seva inicial expansió. Quan va morir el 1977, segons les fonts oficials,  Srila Prabhupada havia fundat cent cuit centres per tot el món i escrit cinquanta volums de literatura espiritual.

L’ISKCON té actualment uns tres-cents temples per tot el món; té també quaranta comunitats rurals i vuitanta restaurants a setanta països diferents. A l’Estat espanyol hi ha temples a Madrid i Màlaga i una comunitat rural a la regió de l’Alcàrria (Guadalajara). A Barcelona hi ha un temple i un restaurant.

L’ISKCON es va instaurar a Catalunya a partir de l’arribada de diversos deixebles nordamericans de Srila Prabhupada. Aquests començaren a difondre el seu missatge i a reunir altres seguidors. El 1973 es va formar la primera comunitat a Tiana. Posteriorment, el templedels Hare Krixna es va traslladar a Barcelona, on ha tingut diverses ubicacions a Ciutat Vella.

L’activitat més visible que realitzen és el sankirtan, el cant al carrer del mahamantra, que es fa els dissabtes a la tarda. A l’interior del temple hi ha activitats diàries basades en un programa espiritual que inclou cants, meditació, pregària i lectures. Tres tardes a la setmana es fan sessions d’estudi dels textos sagrats i el diumenge hi ha una celebració especial que inclou cants, una xerrada, dansa i un berenar en comú. Esporàdicament s’organitzen cursos sobre temàtiques concretes. Els devots no necessàriament han de dur a terme aquestes pràctiques al temple, les poden fer individualment a casa. Es recomana que tots adoptin i segueixin un programa espiritual diari.

El centre de Barcelona no té un registre clar de fidels[2]. Pot haver-hi persones iniciades (o que ja han fet els vots) i que després hagin renunciat a la pràctica i gent que sense haver fet els vots practiquin regularment. Les persones que resideixen al temple no tenen una activitat laboral exterior, de manera que es financen a través dels donatius dels fidels. També hi ha una part dels ingressos que provenen de la venda de certs productes (encens, discs, etc.) i, en menor mesura, del restaurant vegetarià que regenten.  En connexió amb aquesta activitat, el centre organitza cursos de cuina vegetariana.

3.9.2.2 Creences en relació a la sostenibilitat

Para els Hare Krixna la divinitat suprema a partir de la qual van ser creades totes les coses és Krixna. Consideren que quan la persona arriba  al perfecció espiritual, per una part aconsegueix unir-se a Déu mateix, per per l’altra continua mantenint una identitat independent.

Es consideren monoteistes perquè creuen que totes les divinitats   són en últim terme una emanació de la divinitat suprema, que és Krixna. Reconeixen també l’existència d’avatars (encarnacions divines) de diferents nivells, que s’han manifestat al llarg de la història: Buda i Jesucrist serien dos exemples.

Consideren que l’objectiu màxim del creient consisteix en aconseguir despertar la consciència de Déu (de Krixna) en el seu interior. La finalitat última del culte és aconseguir desenvolupar el Prema Bakhti, l’amor puro a Déu, que és el que permetrà sortir del cercle de reencarnacions per a entrar en el paradís de Krixna. Segons Sri Caitanya, aquests objectius es poden aconseguir a través de la recitació del nom de Krixna[3].

A més amés de pregar setze vegades al dia el mala (mantra propi dels Hare Krixna) els iniciats de l’ISKCON adopten el compromís de seguir els «quatre preceptes regulatius» que són les quatre normes bàsiques següents: una alimentació vegetariana (els seguidors de Krixna no poden menjar carn, ni peix, ni ous ni cap altre aliment que inclogui aquests productes; la prohibició dels jocs d’atzar; no consumir productes intoxicants (alcohol, cafè, tabac i tot tipus de drogues); i no mantenir relacions sexuals il·lícites.

Tenen uns ritus ben definits sobre la neteja del cos, la manera de prendre’s cura de la salut i unes normes de comportament pròpies dels membres[4]. Vesteixen una túnica com a indumentària per distingir l’iniciat, però no tenen per què fer-la servir en la vida diària, mentre el fet d’afaitar-se el cap simbolitza la renúncia a la vida material.

L’ ISKCON ha desenvolupat diversos projectes d’ajuda humanitària com per exemple Food for Life, un projecte destinat a combatre la fam al món; Children of Krishna, per ajudar els nens de famílies relacionades amb el moviment per aconseguir una bona formació acadèmica i Prison Ministry, que proporciona assistència espiritual als presos.