SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Observatori de sostenibilitat i religions

SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Islam

3.4 Islam

3.4.1 Introducció històrica139

La religió islàmica és la més jove de les tres grans confessions monoteistes que hi ha en el món. Els musulmans sostenen que hi ha un únic Déu, Al·là, que va revelar els seus coneixements al profeta Mahoma, a qui va considerar el prototip d’home just. Mahoma va néixer a La Meca l’any 570 i va morir l’any 632. Va viure en una època de crisi religiosa, política, de caos social i pobresa. Als 43 anys se li va aparèixer l’arcàngel Gabriel que li va revelar que havia estat elegit per Al·là per predicar les seves creences per tot el món. Des d’aquest moment, va començar a predicar a la Meca. En ser perseguit, va emigrar a la ciutat de Medina l’any 622. Aquest èxode es coneix amb el nom de Hègira i marca el començament del calendari musulmà. L’any 630 va tornar a la Meca amb els seus seguidors convertint-se la ciutat a la nova religió. La mort del Profeta no va implicar la dissolució de la comunitat de creients que s’havia format; es va organitzar un sistema de lideratge en una sèrie de “califes” que van assumir part de la prefectura religiosa i tot el llegat polític de Mahoma140.

Les fonts de l’Islam són l’Alcorà, la tradició o Sunna i la Sharia o llei islàmica (que neix de la interpretació de les dues anteriors), sense les quals no és possible comprendre la seva cultura. La religió musulmana es fonamenta en els cinc pilars: la Professió de fe, les cinc oracions diàries, el pelegrinatge a la Meca almenys un cop a la vida, donar almoina i el fer Ramadà. Ser musulmà consisteix a acceptar la unicitat de la divinitat i que Mahoma és el profeta que segella la revelació definitiva (chahada), el que s’afirma cada dia per mitjà de l’oració (salat o azalá) en direcció a la Meca i de manera més solemne divendres a la mesquita.

La primera divisió en l’islam va ser de caràcter juridicopolític, i va tenir lloc amb motiu de la successió de Mahoma en la direcció de la comunitat (umma). D’aquest conflicte, centrat en la figura d’Alí, va néixer la facció dels xiïtes, per als que Ali és el primer imam, mentre que per als sunnites és el quart. El xiisme concedeix importància a la figura de l’intermediari entre Déu i els homes, l’imam, mentre que els sunnites s’inclinen cap a una relació directa amb Déu. El sufisme, en canvi és un tipus d’Islam de caràcter místic, en el qual es persegueix la purificació de l’ànima humana, la consecució del Coneixement diví i la realització de la Realitat Divina, a través dels ensenyaments espirituals que brinda la Revelació.

L’Islam és la segona religió en el món segons el nombre de fidels, que són 1.6 bilions de persones. El cristianisme compta amb 2,2 bilions, el que suposa una tercera part de la població mundial. Tenint en compte les tendències demogràfiques, es preveu que el 2015, per primera vegada en la Història141, l’Islam i el Cristianisme tinguin unes xifres similars de fidels.

D’altra banda, l’Islam és una religió universalista, en la qual es busca guanyar seguidors. Així és freqüent també que es donin un nombre significatiu de conversions actualment.

3.4.2 Implantació a Espanya i Catalunya142

El 2014, el nombre de musulmans a Espanya va arribar als 1.850.000, segons l’Estudi Demogràfic de la Població Musulmana elaborat per la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE) i l’Observatori Andalusí.143 Pel seu origen nacional, els dos grans blocs en nombre de població musulmana el constitueixen espanyols i marroquins, a causa de la immigració. El 60% són estrangers, i d’aquests un 40% són marroquins. També hi ha conversos a l’Islam, sobretot aquells que s’han casat amb una persona musulmana. Espanya és un cas excepcional a Europa, per la presència islàmica durant molts segles al seu territori, especialment a Al-Andalus144.

Segons l’Observatori del Pluralisme religiós a Espanya, les autonomies amb major nombre de musulmans són Catalunya (509.333), Andalusia (298.152), Comunitat de Madrid (274.907) i Comunitat Valenciana (194.585), seguides per Múrcia (92.307) i, en percentatge, per Ceuta i Melilla. Segons les dades de 2013, el cens de llocs de culte islàmic a Espanya era de 1.100 mesquites i 24 almàsseres, o cementiris musulmans. En el Registre d’Entitats religioses d’Espanya, apareixen 1374 entitats islàmiques en la categoria d’Esglésies, Comunitats i Confessions, de les que 282 corresponen a Catalunya.

El 1967 es va promulgar a Espanya la primera llei que permetia als musulmans organitzar-se en associacions confessionals; es va constituir així l’Associació Musulmana d’Espanya (AME), d’àmbit nacional. Després d’aprovar-la Constitució espanyola i la Llei orgànica de llibertat religiosa de 1980, es va constituir la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE) amb seu a Madrid, i la Federació Espanyola d’Entitats Religioses Islàmiques (FEERI). Les dues van constituir conjuntament la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE) per signar l’Acord de Cooperació de 1992 amb l’Estat espanyol. En els anys posteriors s’han anat desenvolupant noves estructures federatives i de coordinació a nivell de comunitats autònomes, plantejant-se el problema jurídic que si no s’adscrivien a una de les dues federacions integrants de la CIE, no podien ser beneficiàries del que estipula el Acord de Cooperació de 1993145.

3.4.3 Continguts i creences relatius a la sostenibilitat

L’Islam és una realitat plural i complexa pel que és impossible parlar de “la” concepció islàmica sobre la sostenibilitat. No hi ha una organització jeràrquica, ni una autoritat que interpreti autènticament la doctrina, pel que existeixen dins de l’Islam diferents –ja vegades contradictòries– interpretacions. A l’hora d’analitzar els continguts de l’Islam que estan relacionats amb el foment de la sostenibilitat pot ser un punt de partida saber què diu l’Alcorà sobre aquestes matèries: l’actitud que ha de tenir un bon musulmà sobre la reducció de la pobresa, l’equitat entre els pobles, el benestar i els drets humans universals, la conservació dels recursos naturals i el canvi climàtic, entre altres qüestions similars146.

Analitzarem en primer lloc la qüestió dels drets humans147. Uns dels primers filòsofs que va elaborar la idea dels drets humans va ser precisament un musulmà espanyol, Averroes. En la seva obra “Bidayat Al-Muytahid wa Nihayat Al-Muqtasid fi Ulum Al-Fiqh”, o sigui, “Començament del Mestre i Cap de l’Aprenent en la Ciència del Dret” parla de l’existència d’un Dret Natural, la idea es trobaria des de sempre en la ment humana, innata en ella des de l’inici de la Humanitat.

Aquest dret existiria conjuntament amb el dret positiu de cada Estat, i entre ells no hi hauria d’haver cap contradicció, perquè si es donés, s’hauria d’atorgar sempre prioritat al Dret Natural sobre el dret positiu. Cap legislació podria disposar res que fos contra el Dret Natural, ja que aquesta legislació quedaria immediatament anul·lada. Lògicament mai va utilitzar l’expressió drets humans, ja que aquesta es va encunyar al segle XIII.

A la pràctica actual, les declaracions emanades pels organismes islàmics com són l’Organització per a la Conferència Islàmica (OCI), el Consell Islàmic d’Europa (CIE) i altres, estan fortament influenciades pel factor que l’esperit islàmic de m els drets és essencialment religiós, enfront de la concepció laica que inspira els textos occidentals i de Nacions Unides. Es parteix que els drets són talent que Déu atorga a l’ésser humà perquè pugui arribar al seu destí. Són, per tant, indissociables de l’àmbit de deures i obligacions de la persona, i així es formula. Per exemple, en la declaració del CIE, al costat del dret a la llibertat de pensament, es recull el deure de cercar la veritat. Però a més, els drets concedits per Déu són els que recull la llei islàmica (Sharia). En lloc de reconèixer els drets com a espais de llibertat per a l’individu, els drets vénen delimitats per la llei islàmica. Per tant la universalitat dels drets humans queda en qüestió. Referent a això és il·lustratiu el mateix enunciat de la declaració del CIE: “Declaració islàmica universal de drets humans”. Aquest enfocament té indubtables conseqüències restrictives en alguns drets, com és el cas de la llibertat religiosa i la igualtat de la dona, esferes on les Declaracions cristal·litzen els condicionaments a la llibertat individual i les discriminacions derivades de la Sharia.

La direcció que prengui l’aplicació de les Declaracions dependrà, en gran mesura, del concepte de Sharia que assumeixi cada Estat; però hi ha una dificultat d’inici i és que els textos no es refereixen a garanties específiques en la implementació dels drets, de manera que els Estats tenen certa llibertat d’acció.

A l’Alcorà hi ha una sèrie de referències a diversos drets; per exemple al dret a la vida: “Qui mati a una persona que no hagi matat a ningú ni corromput a la terra, fora com si hagués matat a tota la Humanitat (Alcorà 05:32). No mateu a ningú que Al·là hagi prohibit, sinó amb just motiu (Alcorà, 6: 151). I que qui salvés una vida, fora com si hagués salvat les vides de tota la Humanitat (Alcorà 05:32). És fàcil concloure amb aquestes paraules que la vida no es concep com un valor absolut i universal.

Pel que fa al dret a un nivell de vida bàsic l’Alcorà diu: “I part dels seus béns corresponia de dret al captaire i l’indigent (Alcorà 51:19)”. Aquestes paraules semblen sostenir la responsabilitat per aconseguir l’equitat social.

D’altra banda, pel que fa al principi de la igualtat es diu “Homes! Us hem creat d’un home i d’una femella i hem fet de vosaltres pobles i tribus, perquè us conegueu els uns als altres (Alcorà, 49:13).

Aquestes afirmacions contrasten amb el que apareix en altres llocs del mateix Llibre, indicacions que semblen allunyar-se del diàleg i la pau com a via per resolució dels conflictes, i requisit indispensable per aconseguir la sostenibilitat. A l’Alcorà en 12 ocasions apareix la prohibició d’amistat entre els musulmans i els infidels (jueus, cristians, etc.) basat en una condició de superioritat. Una d’aquestes instàncies de l’Alcorà Sura (Capítol) 5 versicle 51, versa: “Oh tu creient en l’Islam! No prenguis com amics als cristians i jueus, ells són amics entre si …”, veure també el Sura 3 veure. 28: “Que no prenguin els creients com amics als infidels, en lloc de prendre als creients, qui obri així no tindrà cap participació en Al·là, llevat que tingueu alguna cosa que témer d’ells”. Una cosa similar s’afirma en Alcorà 5:80; 3: 118; 09:23.

El suport a la democratització social, el debat lliure i la participació ciutadana, són aspectes especialment complicats dins d’aquesta anàlisi no només el que es preveu en l’aplicació pràctica per part dels Estats islàmics, sinó també quan ens atenim a les fonts.

L’Alcorà estableix un principi de responsabilitat social en dir: “Ajudeu-vos els uns als altres a practicar les accions correctes i el bé i el temor d’Allah, no a les faltes i la violació de la llei (Alcorà, 5: 2) “. Alhora hi ha una regla que s’ha de tenir en compte en totes les accions que és “no ser danyat ni infligir dany a altres”, la Derrer wa la Dirrar. Si veritablement s’observés aquest principi, es limitaria l’impacte del desenvolupament a nivell nacional

En l’Islam hi ha també una sèrie de preceptes religiosos concrets de caràcter econòmic que ha de complir tot musulmà, entre ells hi ha la donació del zakat que consisteix en lliurar un 2,5% de la renda a persones necessitades (un dels cinc pilars de l’islam ): “el zakat és per als necessitats, els pobres, els almoiners, aquells la voluntat cal captar, els captius, els insolvents, la causa de Déu i el viatger. És un deure imposat per Déu. Déu és Omniscient, Savi “(Sura 17, aleia 26). Així, en una economia islàmica, l’obligació de pagar zakat es considera un element que facilita la distribució de la riquesa. La prohibició del rib o usura inclou tot tipus d’interès, de manera que tot el sistema bancari i les institucions financeres hauran d’articular-se sense interessos. A més, això s’uneix a tot un seguit de crides a l’Alcorà i la Sunna del Profeta a respectar el compliment dels contractes i no incórrer en frau o situacions d’abús en les transaccions comercials.

Els economistes islàmics expliquen la racionalitat econòmica de la prohibició del tipus d’interès en relació també amb els principis islàmics de justícia i equilibri. L’interès es considera injust perquè és un guany no justificat ni per un esforç, en forma de treball o servei, ni per incórrer en cap risc. S’entén a més que fomenta la desigualtat en generar una transferència neta de recursos dels sectors amb escassetat a aquells que tenen abundància d’ells. D’aquesta manera, el rendiment del capital només es pot justificar com a contrapartida per uns serveis o treball aportat o la participació en els riscos propis de l’activitat finançada. La importància de poder tenir una economia sostenible es relaciona també amb la idea que els éssers humans es troben a la terra d’una manera temporal, com usufructuaris i vici-regents (jilafah) de l’obra divina, per tant d’aquí es dedueix el compromís, la responsabilitat i el respecte pel manteniment i cura de l’obra148.

Pel que fa a la protecció del medi ambient i els recursos naturals, l’Alcorà estableix que totes les criatures donen culte a Al·là, el Creador, de manera que els homes no poden eliminar l’ecosistema, destruir l’hàbitat. Els musulmans han de tenir en compte cada oportunitat d’anticipar i recordar la natura i el nostre medi ambient i recordar que és un regal d’Alà. “Has vist l’aigua que beus? Ets tu qui la baixa dels núvols o som nosaltres els que la vam baixar? Si fóssim nosaltres, la faríem amarga, llavors per què no ets agraït? “(Alcorà 56: 58- 70]149.

Les tradicions islàmiques estan plenes d’indicacions sobre les obligacions dels musulmans respecte a la higiene i no només per raons materials sinó també espirituals ja que la neteja és pròxima a la Divinitat. Així, per exemple, la siwak, que és l’ablució que es fa abans de resar i els diferents rentats del cos prescrits, tenen com a finalitat la salut i la neteja de la comunitat. Hi ha 28 versos en l’Alcorà que parla de la dieta i la nutrició com a part d’un estil de vida saludable. Molts d’aquests versos detallen fins a la recomanació de consumir més fruita i d’evitar excessos. A l’Alcorà s’estableix una norma general d’abstenció de l’alcohol com a mesura preventiva. L’Alcorà anima també a l’alimentació materna dels nadons.

D’acord amb l’Alcorà, els éssers humans tenen un lloc privilegiat d’ocupar en la creació; no obstant això, ells comparteixen amb els animals un origen que és l’aigua (Sura 24:45) i tornaran a la terra de la qual van venir. Els musulmans reflecteixen en els seus ensenyaments teològics i en els textos sagrats una certa sensibilitat ecològica en el pensament, l’administració pública, i la vida diària. La terra és esmentada 453 vegades a l’Alcorà; encara que s’interpreta que la terra està a disposició de l’home, no ha de ser administrada ni explotada irresponsablement150. Els musulmans consideren el cel com un bonic jardí com l’Alcorà repeteix diverses vegades.

3.4.4 Activitats relacionades amb la sostenibilitat

Entre les iniciatives destacables en l’àmbit de la formació en drets humans, la Junta Islàmica de Catalunya ha promogut diversos Congressos Internacionals del Feminisme Islàmic. És inqüestionable la influència que pot tenir en el foment de la promoció de la igualtat de gènere i en el foment de la participació ciutadana de tots els musulmans a Espanya.

També s’han format Càtedres en diferents Universitats amb entitats islàmiques per promoure la diversitat cultural, els drets humans i la solidaritat internacional així com fomentar el diàleg entre les cultures i les religions. A la Universitat de Granada s’ha creat aquest any la Càtedra “Estudis de la Civilització Islàmica i Renovació del Pensament Religiós”, en col·laboració amb la Fundación Euroárabe. La Junta Islàmica i el Centre Internacional d’Estudis Teresià Santjoanistes, d’Àvila, mitjançant l’adopció d’un conveni, van implantar la Càtedra IBN Arabi d’Estudis Islamo-Cristians.

Per altra banda, la plataforma Islamic relief Espanya pretén donar una oportunitat a les persones perquè puguin sustentar-se per si mateixes. Aspira no només a donar menjar, aigua, refugi durant anys, sinó a ajudar a què les persones construeixin el seu propi futur i els seus propis negocis per proveir-se a si mateixos. “Qui oferirà a Allah un préstec generós perquè Ell l’hi torni multiplicat?” (Alcorà 2: 245). En explicar la seva missió destaquen com quan una persona pot tenir uns ingressos regulars tota la família es beneficia. Quan un negoci es posa en marxa mitjançant un préstec i els diners són retornats posteriorment aquests s’usen per ajudar a altres famílies i així successivament. Aquest mecanisme que fa que una donació sigui utilitzada per ajudar a una altre família després, es diu que és un tipus de sadaka jariyah o caritat contínua. El profeta va dir: “quan una persona mor, les seves obres acaben excepte tres: la caritat contínua, …”.

A Espanya, els alumnes de Religió Islàmica de Primària en els centres docents públics, privats i concertats estudiaran la igualtat de gènere efectiva i se’ls avaluarà en la seva comprensió sobre que els homes i les dones van ser creats per a ser éssers equitatius. Així es recull en el currículum de l’àrea d’Ensenyament de Religió Islàmica de l’educació primària, publicat avui al BOE pel Ministeri d’Educació i que recull la proposta de la Comissió Islàmica d’Espanya, que és l’encarregada de determinar el contingut d’aquests estudis. “Comprendre que homes i dones són iguals davant Alà, acceptant el principi d’igualtat entre tots dos” és un dels criteris d’avaluació que s’aplicarà als alumnes de Primària que escullin l’assignatura. També s’inclou, en els estàndards d’aprenentatge avaluables d’aquesta matèria, el que els estudiants valorin que “només mitjançant la participació i cooperació entre homes i dones s’aconsegueix una societat justa” que tracta per igual a tots dos.

En altres països, s’han format grups o plataformes islàmiques per treballar el canvi climàtic, i per fer més present la seva veu en l’escenari internacional. La Islamic Foundation for Ecology and Environmental Sciences (IFEES) al Regne Unit vol fomentar la sensibilitat cap a aquestes qüestions. No ens consta que hi hagi iniciatives similars a Espanya.