SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Observatori de sostenibilitat i religions

SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Judaisme

3.5 Judaisme

3.5.1 Introducció històrica

El que coneixem de la història antiga dels jueus es conté en els cinc primers llibres de la Bíblia (Torà). En ells es relata com Déu va triar a Abraham que habitava a Ur (Mesopotàmia) per ser el “pare” del poble hebreu, prometent una terra i una aliança. A diferència d’altres religions contemporànies, el judaisme va ser des del seu inici una religió monoteista. El llibre del Gènesi relata que Déu li va ordenar traslladar al seu poble a Canà, el que va haver de succeir en l’any 1800 aC. Els seus descendents es van traslladar a Egipte en el 1650 aC per fugir de la fam i la sequera. A Egipte van acabar sent esclaus, i guiats per Moisés van fugir de nou entre el 1200 i el 1300 a.C. i van estar al desert de Sinaí uns quaranta anys. És llavors, quan Moisès va pujar a la Muntanya Sinaí per resar i com relata la Bíblia, va parlar amb Déu. En baixar, portava amb si dues taules de pedra on Yahweh havia escrit els Deu Manaments. Els Manaments i altres ensenyaments que Moisès va transmetre al poble van ser les bases de les lleis civils i religioses del Judaisme. Els jueus van considerar que aquestes lleis expressaven el contingut d’una Nova Aliança establerta entre Déu i el poble hebreu. Després de la mort de Moisès, el poble es va assentar a Canà deixant el nomadisme, i es van organitzar en dotze tribus.

Els Deu Manaments i les altres lleis que va dictar Moisès van ser interpretades posteriorment per savis i profetes. Les interpretacions tendien a emfatitzar una major igualtat davant la llei del que feien altres religions en el seu temps. Alhora, els profetes ensenyaven que els Jueus tenien el deure de donar culte a Déu i viure en justícia amb els altres. La meta era viure una vida moral segons la Llei de Déu. No obstant això se sol considerar que el judaisme rabínic va aparèixer en la diàspora després de la destrucció del Segon Temple (any 70 d.C.).

La religió jueva tal com es viu actualment és practicada per un ampli conjunt de grups i corrents que solen tenir en comú la veneració de la Torà i de la Tradició rabínica, així com la institució de la Sinagoga, que després de la destrucció del segon Temple l’any 70 d.C., tanca per al Judaisme una importància excepcional151. La Torà, continguda en la Bíblia, es considera generalment una realitat normativa eterna i transcendent, i és interpretada per la Tradició o Talmud. Aquesta també té caràcter normatiu i conté un gran nombre de preceptes que tot jueu devot està obligat a observar. També s’inclouen en la Bíblia jueva els escrits dels profetes.

La Sinagoga neix en els segles anteriors al Cristianisme, amb una finalitat pedagògica i per reflectir els cultes rituals del Temple de Jerusalem en benefici d’aquells que no podien peregrinar a la Ciutat Santa. En el Judaisme de la diàspora antiga i moderna, la Sinagoga compleix essencialment tres funcions: és casa de reunió, casa d’oració, i casa d’estudi.

Entre els dogmes que professen els jueus estan: la transcendència de Déu, l’activitat divina creadora, la providència, el judici, la llibertat humana, l’elecció d’Israel, la vinguda escatològica del Messies, la resurrecció dels morts i el món futur. A partir del segle XVIII, i sobretot al llarg del XIX, van començar a aparèixer diverses tendències dins del judaisme. Amb la secularització i reestructuració socioreligiosa o cultural, els jueus s’enfrontaven al repte de conciliar els valors tradicionals del judaisme amb les exigències de la modernitat i la seva integració en les societats globals. En línies generals es poden distingir:

a) Els ultraortodoxos, per a qui la religió domina tots els aspectes de la vida quotidiana estan en total conformitat amb l’Halajá. Aquest enfocament va en detriment d’altres qüestions socials; així viuen reagrupats en barris específics, una gran majoria viuen dels subsidis de l’Estat sense tenir una feina remunerada, etc.

b) Els ortodoxos: són hereus del judaisme talmúdic-rabínic, observen la Llei sense canvis ni adaptació, ja que per a ells l’home és qui s’ha d’adaptar a la Llei, i no el contrari. No obstant això viuen plenament integrats en el món modern i són la corrent majoritari a Europa. En qualsevol cas el qualificatiu ortodox agrupa col·lectius diversos, i no implica necessàriament la pràctica religiosa.

c) Els reformats no reconeixen un caràcter imperatiu a l’Halajá i consideren que s’ha d’adaptar a la modernitat. Aquests corrents són majoritaris a Amèrica del Nord.

d) Finalment, els laics o seculars, reconeixen la centralitat de l’home i no la de Déu. No vol dir que siguin forçosament antireligiosos, sinó que per a ells l’important és la transmissió de la identitat jueva, l’ètica jueva i l’humanisme en general152.

El Cristianisme conserva una especial relació amb el Judaisme, que conté les seves promeses i la seva preparació, llunyana i immediata en la història de la salvació. El Magisteri de l’Església ha dedicat reflexions significatives al poble hebreu, especialment en la Declaració Nostrae aetate del Concili Vaticà II, i més recentment en el document papal Nosaltres recordem. Una reflexió sobre la Shoah, publicat al març de 1998153.

En l’actualitat hi ha 14 milions de jueus en el món aproximadament154. Geogràficament els jueus estan concentrats a Amèrica del Nord (44%) i a l’Orient Mitjà (41%). La resta es concentra a Europa (10%), Llatinoamèrica i el Carib (3%), Àsia i el Pacífic (entre 1% i 2%) i Àfrica subsahariana (menys de l’1%)155. Israel és l’únic país amb una majoria de població jueva (76%).

3.5.2 Implantació a Espanya i Catalunya

En l’actualitat, la població jueva a Espanya està formada aproximadament per unes 40.000 persones. Els jueus espanyols mantenen institucions educatives d’escola dominical a totes les comunitats, així com col·legis específics per a ensenyament infantil, primària i secundària a Madrid, Barcelona i Melilla. Existeixen més de 30 sinagogues al país, algunes amb capacitat de fins a 800 persones. D’altra banda existeixen cementiris jueus a Madrid, Barcelona, Sevilla, Màlaga, Melilla, Ceuta, Palma de Mallorca, Benidorm i La Línia de la Concepció156.

Les Comunitats Jueves van començar a organitzar-se a l’Espanya peninsular en els anys de la Primera Guerra Mundial, encara hi havia població jueva a Sevilla, Madrid i Barcelona des de l’últim terç del segle XIX, celebrant el culte de les festivitats religioses en domicilis particulars. Entre 1914 i 1918 es van crear les sinagogues de Madrid, Barcelona i Sevilla, que van estar actives fins a la guerra civil. El primer govern franquista va tancar les sinagogues i va il·legalitzar les comunitats jueves a la Península (no a Ceuta ni a Melilla, ni al Protectorat d’Espanya al Marroc) fins al final de la segona guerra mundial. A partir de 1945 es van començar tímidament a obrir oratoris jueus en aquestes ciutats, però les comunitats van continuar il·legalitzades fins a 1964 que es van legalitzar no com comunitats religioses sinó dins de la llei d’Associacions Polítiques. Quan es va aprovar la primera Llei de Llibertat Religiosa durant el règim de Franco es van crear més comunitats.

Després d’aprovar la Constitució espanyola i la Llei orgànica de llibertat religiosa de 1980, es va crear la Federació de Comunitats Israelites d’Espanya. L’any 2004 la Federació va canviar el seu nom pel de Federació de Comunitats Jueves d’Espanya.

Segons l’acord subscrit amb l’Estat des de 1992 la FCJE representa oficialment a les comunitats jueves davant les institucions oficials nacionals i internacionals. La FCJE forma part del Congrés Jueu Europeu (EJC) i del Congrés Jueu Mundial (WJC).

Cal pensar que la Llei que concedeix la nacionalitat espanyola als sefardites originaris d’Espanya aprovada al juny de 2015 pugui tenir un efecte crida, encara que es requereix la justificació de la condició de sefardita i l’especial vinculació amb Espanya. La norma fa possible l’adquisició de la nacionalitat espanyola pels sefardites descendents dels jueus expulsats d’Espanya al segle XV, sense necessitat que renunciïn a la seva nacionalitat i sense exigència de residència a Espanya.

3.5.3 Continguts i creences relatius a la sostenibilitat

En el Judaisme, Déu és l’amo de la Creació i l’home el seu administrador. Es considera, per tant, que hi ha una responsabilitat intergeneracional, una obligació de moderar el consum, vetllar pel bé comú i ser agraïts. Aquests conceptes teològics són la base del discurs jueu sobre la protecció del medi ambient.

El Judaisme sosté que la Terra, tot el que existeix, és creació de Déu. No és fruit de l’esforç humà; per contra, els homes són a la Terra de forma temporal, per la qual cosa l’han de lliurar tal com l’han acollit. No obstant això, els homes juguen un paper especial en la Creació, ja que tenen una capacitat especial de controlar les coses creades perquè han estat fets a imatge de Déu. Així, l’expressió tzelem Elohim significa que els homes van ser posats sobre la terra per actuar com a agents de Déu i per actualitzar la presència de Déu en la Creació.

Encara que la tradició jueva no ha exaltat la pobresa i ha vist sempre el benestar material com una benedicció i un do de Déu, es considera que la imitada adquisició de riqueses és un perill per als veritables valors ètics i espirituals.

Recentment, l’ecologisme jueu ha intentant fomentar una major consciència de la sostenibilitat dins de la litúrgia i de les pràctiques rituals. Per exemple, com tenen nombroses benediccions en menjar, o en contemplar la creació, s’ha destacat com poden ajudar a entendre millor el senyoriu de Déu sobre la Creació. Alhora, la pausa que se sol realitzar en aquests moments pot ajudar a prescindir de l’artificial i redescobrir el fenomen natural. Es tracta de veure el món com una cosa amb transcendència, i que l’home sigui conscient del seu lloc en la Creació. D’altra banda, estàs pràctiques i rituals fomenten un sentit de gratitud davant el rebut i valorar millor les coses del món157.

També els nous corrents ecologistes han destacat la pràctica del Sàbat. Les restriccions referents al treball i l’activitat, juntament amb les pràctiques religioses indicades per a aquest dia, poden fomentar un sentit de respecte i valoració a la Creació i ajudar a fomentar una vida sostenible158.

3.5.4 Activitats relacionades amb la sostenibilitat

En primer lloc cal assenyalar que, a diferència d’altres religions analitzades, la major part de les activitats promogudes per institucions jueves relatives a la sostenibilitat i la cohesió social estan enfocades a col·lectius jueus. A Espanya, no s’han trobat activitats destacables, excepte la Jevrá Kadisha, una organització que es dedica a l’atenció dels malalts i moribunds, al rentat ritual, amortallat i enterrament dels cadàvers, a l’organització dels serveis d’assistència religiosa a hospitals… També la Comunitat jueva de Madrid té una sèrie de programes per a la gent gran, o les famílies que ho necessitin. Amb l’ajuda d’una xarxa de voluntaris, es realitzen visites domiciliàries i hospitalàries, brindant suport, seguiment i orientació. Cal tenir en compte que a Espanya, i a Catalunya, la població jueva és molt reduïda.

En l’àmbit internacional, es poden citar sobretot les iniciatives que tenen lloc als Estats Units. Per exemple, l’organització ecologista jueva americana Shomrei Adamah (els Guardians de la Terra) ha publicat llibres i materials educatius dedicats a incrementar la consciència ecologista entre els jueus.

També és activa la Coalition on the Environment and Jewish Life (COEJL), una organització nacional que impulsa accions educatives i polítiques en matèria de biodiversitat i escalfament global. Compta amb moltes filials que estan connectats amb les estructures locals jueves. En el seu document fundacional la COEJL (2007) va cridar a “una mobilització de la comunitat jueva cap a l’eficiència energètica, el reciclatge i la reducció de residus, i altres pràctiques que promouen la sostenibilitat ambiental”.

A l’Àfrica l’organització Innovation: Àfrica porta la tecnologia israeliana als pobles africans. Ha ajudat a mig milió d’africans a Etiòpia, Tanzània, Malawi i Uganda. Ofereix clíniques mèdiques amb energia solar, refrigeració de medicaments que salven vides i vacunes. Les seves bombes d’aigua funcionen amb energia solar i ofereixen més de 20.000 litres d’aigua neta al dia.

L’Arava Institute for Environmental Studies (Institut Arava d’Estudis Ambientals) és un programa acadèmic acreditat que, en el Kibutz Ketura, forma futurs líders en temes ambientals. Utilitza el medi ambient com a font d’unió entre jueus i àrabs.

Save a Child ‘s Heart (Salvar el Cor d’un Nen) s’ocupa, literalment, de salvar el cor d’un nen. El projecte humanitari internacional amb seu a Israel serveix per millorar la qualitat de l’atenció cardíaca pediàtrica per als nens de països en desenvolupament que pateixen de malalties del cor. És un projecte basat el Centre Mèdic Wolfson a Israel.

Finalment, és d’especial interès la iniciativa GreenFaith fundada per líders jueus i autoritats catòliques en 1992 amb el nom Partners for Environmental Quality. La finalitat era connectar a les diverses tradicions religioses amb el medi ambient. A finals dels anys noranta les United Jewish Communities de MetroWest i la Diòcesi de Newark van destinar fons per contractar personal i promoure l’ús d’energies renovables a les institucions religioses i als corresponents fidels. A partir de l’any 2000 els esforços es van concentrar en l’estalvi d’energia, l’ús d’energies renovables, així com en la programació de xerrades i predicacions sobre aquests temes. El 2003, van intervenir en un programa anomenat Lighting the Way, per instal·lar panells solars en institucions religioses a tot l’Estat.