SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Observatori de sostenibilitat i religions

SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Religió i sostenibilitat

Segons els últims informes globals en matèria de cohesió social i sostenibilitat, ens trobem en un context mundial sense precedents. Segons el Global Terrorrism Index 2014, en aquest any va augmentar en un 61% en nombre de morts i -segons dades de 2013- el terrorisme va estar dominat per quatre organitzacions (ISIS, Boko Haram, al Qa’ida i els Talibans), responsables col·lectivament del 66% dels morts relacionades amb el fonamentalisme religiós.

Per altra banda informes científics com ara l’elaborat per el Climate change: Synthesis Report (IPCC, 2014), recullen evidències de l’augment de temperatura que està produint el canvi climàtic, amb greus conseqüències econòmiques i socials per a les poblacions humanes i els ecosistemes. Entre els escenaris previsibles es troben l’augment de les malalties endèmiques, la major freqüència i intensitat de tempestes tropicals, la qual cosa provoca inundacions i morts, l’augment del nivell del mar amb la desaparició de països o regions com el Baix Egipte, Països Baixos, Bangladesh i estats insulars. En definitiva el canvi climàtic, segons les prediccions, produirà un augment de la pobresa i de les morts.

Els informes elaborats per l’organització Internacional del Fons Mundial per la Natura (WWF) de 2012 i 2014 fan palès que consumim i produïm residus a un ritme molt més accelerat del que la Terra pot generar i assimilar. Tot i que des de la Revolució Industrial han augmentat els nivells de CO2 de l’atmosfera i des dels anys setanta del segle passat hi ha problemes de contaminació i d’esgotament de recursos naturals, la diferència significativa dels inicis del segle XXI és que aquests problemes de violència, conflicte bèl·lic, esgotament de recursos i contaminació s’han globalitzat i arriben a tenir dimensions planetàries.

Davant d’aquestes situacions alarmants, líders religiosos de diferents confessions han dut a terme actes interreligiosos, fent crides a la pau i a tenir cura del planeta. Aquests actes per construir la pau i tenir cura del planeta, no s’han visibilitzat. En canvi durant el 2014 i el 2015 els mitjans estan saturats de vídeos de decapitacions, notícies de segrestos o atemptats terroristes com el succeït recentment a Paris per motius aparentment religiosos.

En aquesta recerca ens hem proposat conèixer i fer visible les accions que per part de les entitats religioses presents a Catalunya, s’han fet per contribuir a la cohesió social i el tenir cura del medi ambient. La integració d’aquestes dues dimensions: cohesió social i conservació i promoció medi ambiental es sintetitza en el concepte de sostenibilitat integral que engloba simultàniament les dimensions socials, mediambiental i econòmiques de la sostenibilitat. Com a referents previs comptem amb Aguilar i Coscolla (2014) que mostren el paper en la cohesió social per part de l’Església Catòlica a Catalunya.

En els darrers anys s’han fet importants reunions sobre les aportacions de les religions a la sostenibilitat a nivell internacional, i s’han analitzat i difós documents, sobre en quines creences i valors es recolzen les reflexions i propostes d’acció per promoure la sostenibilitat.

El sant pare Francesc, a més de recordar el deure moral de la salvaguarda del medi ambient -com ja havia fet el seu predecessor Benet XVI- ha convidat a l’estudi i a la reflexió sobre temes ambientals vinculats amb el desenvolupament humà, com una oportunitat per al diàleg i la trobada amb altres religions i cultures. La sostenibilitat és una ocasió per la convergència entre persones de diferents creences.

En aquesta línia s’han realitzat actes liderats per representants de diferents confessions religioses. Per citar alguns es podem parlar de la Declaració conjunta realitzada pel papa Joan Pau II i el patriarca ortodox Bartomeu I (2002), o posteriorment la Declaració comuna entre Benet XVI i Bartomeu I (2006), en la qual es mostra la preocupació per la degradació dels recursos naturals causada per un progrés econòmic i tècnic que no considera els seus límits. Més recentment a Jerusalem el papa Francesc ha signat una Declaració conjunta amb el Patriarca Bartomeu I (2014). En el punt 6 d’aquesta declaració es parla del compromís per crear una major consciència en la cura de la creació i una crida a totes les persones de bona voluntat a buscar formes de vida menys consumistes: “Estem profundament convençuts que el futur de la família humana depèn també de com salvaguardem –amb prudència i compassió, alhora que amb justícia i rectitud– el do de la creació, que el nostre Creador ens ha confiat. Per això, constatem amb dolor l’il·lícit maltractament del nostre planeta, que constitueix un pecat als ulls de Déu. Reafirmem la nostra responsabilitat i obligació de conrear un esperit d’humilitat i moderació de manera que tots puguin sentir la necessitat de respectar i preservar la creació”.

El mes de juny de 2015 s’ha publicat l’encíclica del papa Francesc: Laudato si’ (Lloat sigueu) que és una crida a tenir cura de la creació i de cada persona, fent un ús responsable i solidari dels recursos. Al començament de la carta encíclica, el Papa Francesc parla de “l’íntima relació entre els pobres i la fragilitat del planeta. Els problemes mediambientals i l’escalfament global afecten i afectaran més els més pobres i vulnerables. Els problemes mediambientals provoquen problemes socials i per això al llarg de tota l’encíclica, mostra que els diferents eixos estan interconnectats entre sí i per tant no és poden abordar de forma aïllada. En aquesta nova visió del món, més integral i més sistèmica, es relaciona el sentit humà de l’ecologia, amb el tenir cura del medi ambient i de les persones i condueix a cercar “altres maneres d’entendre l’economia i el progrés”. Aquest nou paradigma és el que es pot definir com ecologia integral i porta a un nou estil de vida més agraït, més auster i més solidari.

El Papa Francesc ha dedicat molts discursos a tractar sobre la importància de tenir un comportament sostenible, sentint el planeta como la casa comuna i la humanitat sencera com la gran família. Aquestes intervencions no han estat dirigides a catòlics, per els quals ell és la autoritat màxima, sinó també a pelítics. Destaquem la intervenció sobre ecologia humana als Alcaldes de 70 ciutats del món reunits en la Trobada sobre “Esclavitud moderna i canvi climàtic, el compromís de les grans ciutats” en un esdeveniment organitzat per la Pontifícia Acadèmia de les Ciències. També es va reunir amb els ministres de medi ambient de la Unió Europea el 16 de setembre de 2015.

Aprofitant la presentació i signatura de l’Agenda 15-30 de Desenvolupament Sostenible, celebrada a la seu de les Nacions Unides els 25-27 de setembre de 2015, el Papa Francesc va pronunciar un discurs, en el qual vincula les diferents dimensions de la sostenibilitat -social, econòmica i mediambiental- i encoratja a tenir cura de les persones i del ambient com a realitats interdependents. També en el seu viatge al continent africà el mes de novembre de 2015 -a les portes de la propera Cimera de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP21), que començarà a París el 30 de novembre- Francesc ha dit que seria catastròfic que els interessos particulars es posessin per sobre del bé comú i arribessin a manipular els grans projectes per mitigar el canvi climàtic, dels quals depèn el futur del planeta.

Per influir en la COP21 i aconseguir l’objectiu de reduir al màxim el consum d’energies fòssils fins arribar a anul·lar-lo, representants de diferents religions van presentar el passat 21 d’octubre a l’ONU una Declaració Conjunta sobre Canvi Climàtic, signada per 154 líders religiosos. Els valors que proclamen com la “justícia climàtica”, es fonamenten en les creences de les diferents religions i han estat capaços de trobar convergències perquè la responsabilitat ecològica es tradueixi en accions concretes per un futur més sostenible.