SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Observatori de sostenibilitat i religions

SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Sikhisme

3.10 Sikhisme

3.10.1 Orígens històrics i implantació a Catalunya

El Gurú Nanak (1469-1539) va fundar el sikhisme al nord de l’Índia (avui Pakistan)216. D’origen hindú no creia en el sistema de castes sinó que tots els homes i dones són iguals. Coneixedor de la religió islàmica tampoc aquesta li satisfeia. Per tant el sikhisme es desenvolupa en el context existent entre les dues religions. Ensenya que les persones han de treballar dur i ajudar els altres. Els sikhs creuen en un Déu immortal que està a tot arreu i en totes les persones, Sant Guru (el veritable mestre), creador invisible del cosmos. Totes les seves creences principals de la fe es troben en el llibre sagrat, Guru Granth Sahib o Adi Granth, escrit pels gurus de la religió sikh (entre els segles XV i XVIII). El primer Guru Nanak va formar una comunitat i li van succeir des de llavors fins a nou gurus. Els gurus componien himnes i donaven consells morals basats en la religió sikh217.

Segons la Direcció d’Afers Religiosos de la Generalitat, a Catalunya hi ha una dotzena d’entitats sikhs218. Dos estan inscrites en el Registro de Entidades Religiosas (RER) de l Minsiterio de Justicia i en el Registre de la Generalitat: l’Associació Cultural Gurdwara Gurdarshan Sahib (Barcelona), i Associació Cultural Sikh (Santa Coloma de Farners). Tres més estan inscrites en el RER però no a la Generalitat: Shiri Guru Nank Dev Ji Singh Sabha (Lloret de Mar), Gurdwara Gursangat Saheb (Badalona), i Gurudwara Guru Teg Bahdur Sahib (Vic). I un parell d’entitats més estan inscrites només al RG: Associació Cultural Gurdwara Kalngidhar (Salt) i Associació Cultural de panjabis de l’Índia a la Garrotxa (Olot)219.

Tal com es desprèn del que s’ha exposat un dels preceptes de la religió sikh és fer caritat, i fent ús d’ella a Barcelona ofereixen el servei de menjador social, per exemple en el gurdwara del carrer Hospital. Respecte a activitats interreligioses és comú que els sikhs participin activament a Catalunya220.

3.10.2. Creences i la seva connexió amb la sostenibilitat

Guru Gobind Singh, el desè gurú, va ordenar que ell fos l’últim, ja que des d’aquest moment la sagrada escriptura seria considerada l’única autoritat espiritual dels sikhs221.

El primer dels himnes que va ser inspirat a Guru Nanak és el Moolmantar, que resumeix les principals creences dels sikhs: Déu és únic i creador de tot el que existeix a l’univers222.
Els tres ensenyaments principals del Gurú Nanak són la meditació, guanyar-se la vida honestament i compartir el que es té. Els seus ensenyaments se solen resumir de la següent manera:

“1. Només hi ha un Déu. Adora i resa a l’únic Déu i no a un altre.
2. Recorda a Déu, treballa dur i ajuda als altres.
3. Déu es complau amb el treball dur i la vida veritable.
4. No hi ha rics, pobres, negres o blancs davant Déu. Són les teves accions les que et fan bo o dolent.

5. Homes i dones són iguals abans Déu.
6. Estima a tots i resa pel bé de tots.
7. Sigues amable amb les persones, els animals i les aus. 8. No sentis por i no atemoreixis a uns altres.
9. Sempre parla amb la veritat “.223

L’últim dels gurus, Guru Gobind Singh també va crear el khalsa en 1699, un orde religiós i militar (no monàstica) que s’encarregaria de la defensa de la comunitat sikh enfront de les agressions externes, però que en darrer terme va significar la militarització del conjunt del sistema religiós. Va escollir a cinc sikhs perquè lluitessin en nom de Déu contra les forces del mal, i a favor de la justícia i la igualtat de tots els éssers humans i al seu torn representaven la compassió, l’honradesa, el valor, la cavallerositat, eren els anomenats sikhs purs. Des d’aquest moment, tot sikh que passa per l’especial cerimònia d’iniciació religiosa, Amrit Sanskar, queda incorporat al khalsa, i el seu compromís s’exterioritza mitjançant la promesa de lluir durant tota la vida dels cinc símbols rituals anomenats les cinc K:224

–  Kesh: cabell llarg sense tallar, com a símbol de respecte a la voluntat divina.

–  Khanga: una petita pinta de fusta per recollir-se el cabell, símbol de la disciplina i de la higiene.

–  Kara: un braçalet metàl·lic que es porta al canell dret per recordar la fe en Déu i també és un símbol de fraternitat entre tots els sikhs.

–  Kacha: roba interior de cotó que simbolitza la necessitat del control del desig sexual.

Kirpan: una petita daga que simbolitza poder i llibertat d’esperit, auto respecte, i lluita constant del bé i la moralitat sobre la justícia. Originàriament era una espasa cerimonial. No està permès atacar amb el kirpan, però sí que es pot utilitzar per protegir-se a si mateix o a un tercer.

La major part dels sikhs encara viuen a l’Índia, encara que avui dia existeixen nombroses comunitats al Regne Unit, als Estats Units i al Canadà. El gurdwara és el lloc de culte sikh, en el qual es guarda una còpia del llibre sagrat. És un temple, és casa de Déu, en la mesura que acull el Guru Grant Sahib225. Solen tenir una cuina comunitària i ofereixen menjar als seus visitants i també una escola per oferir formació gratuïta226. També rep el mateix nom l’habitació dedicada a l’adoració al domicili particular.227

Els gurdwares compten amb un granthi, que és l’home o la dona responsable de preservar i cuidar el Guru Grant Sahib, el llibre sagrat que hi ha a cada temple i que la comunitat concep com un ésser viu, no com un objecte. Els granthis tenen cura del llibre sagrat, l’alimenten, el protegeixen del fred i de la calor, el porten a dormir, el desperten …, també s’encarreguen de llegir-lo però no d’interpretar-lo i de guiar els cants religiosos que fa la comunitat. Per a això poden rebre l’ajuda d’altres membres de la comunitat que poden substituir-los. Tots els sikhs són responsables del seguiment moral de qualsevol persona que acudeixi al temple. Per ser granthi no cal tenir uns estudis o uns coneixements específics més enllà de conèixer el gurmukhi, la llengua amb què està escrit el Guru Grant Sahib, però sí han de ser elegits per la seva comunitat religiosa.228 Pel que fa al tema de la sostenibilitat, per als Sikhs Déu és l’únic creador de l’univers i de la natura i els éssers vius. La natura és un reflex de Déu229. Només Déu dissenya i entén perfectament la naturalesa que participa de la seva divinitat. L’home no és co-creador. Ha d’acceptar l’ordre natural de les coses i els éssers, i ara la manipulació genètica no s’hauria d’utilitzar per anar en contra d’aquest ordre i de la voluntat divina. La autorealització, com a meta espiritual del sikh, implica un profund sentit de la interconnexió de l’univers i l’amor per la creació230, la qual cosa comporta importants conseqüències respecte a la protecció del medi ambient i tots els éssers vius.