SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Observatori de sostenibilitat i religions

SUSTAINABILITY AND RELIGIONS

Taoisme

3.12 Taoisme

3.12.1 Context històric i situació a Catalunya

El taoisme va ser fundat per Lao Tse, a la Xina, al segle VI a. C., autor d’una de les dues col·leccions importants d’escrits taoistes, el llibre Tao Et Ching, tot i que, encara hi ha gent que dubta de l’existència del fundador i creu que el llibre va ser escrit per una sèrie d’ancians savis d’aquells temps256.

A Catalunya trobem vuit entitats taoistes257. Només una d’elles està inscrita en el Registre d’Entitats Religioses i també en el Registre de la Generalitat: Associació de Taoisme de Catalunya (Barcelona). Dues entitats més estan inscrites només al Registre de la Generalitat: Racó del Silenci Escola de Tai Txi Zen del Bages (Santpedor) i Racó del Silenci Associació Tai-Chi Zen Peter Yang (Barcelona)258.

3.12.2 Creences i sostenibilitat

No hi ha cap organització que porti a terme de forma conjunta una aportació social taoista, el que no vol dir que no sigui realitzada per algunes de les comunitats de forma individual259.

El taoisme és difícil d’entendre i d’explicar des de la lògica occidental doncs va més enllà d’una religió, es basa en la pràctica de tècniques físiques i mentals i les comunitats solen practicar un sincretisme entre el taoisme i el budisme (sobretot d’origen xinès ), o fins i tot altres religions260.

En realitat hi ha dos tipus de taoisme: el popular i el filosòfic. Els seguidors del taoisme filosòfic tenen un tarannà místic i pacífic. Es diu que al tranquil·litzar el seu interior i els seus sentits i apetits aconsegueixen la comprensió del Tao i tracten de viure en harmonia i equilibri amb ell. El taoisme popular és diferent, inclou un gran nombre de déus, deesses i éssers espirituals dels quals els fidels busquen la seva ajuda, també creuen en dimonis que els fidels temen. Els seus seguidors utilitzen màgia i rituals amb l’esperança de tornar- immortals261.

Els taoistes segueixen el Tao (camí o corriol), que a més d’una forma de vida és el poder que va crear l’Univers, un principi o força que recorre el món natural i el controla, però no és Déu i per tant no és adorat262. “Tao ho és tot, és el principi femení, la mare de Totes les coses”.263

Un altre dels conceptes importants del taoisme és el Txí (vapor o aire) que fa referència als fluxos d’energia que es troben tant en les persones com en el món; de manera que tots els elements tenen un txí que tendeix a l’equilibri. El

taoisme es basa en la pràctica de tècniques, tant físiques (arts marcials, tai txí, Feng Shui …) com mentals (meditació) per mantenir aquest equilibri264.

El Tao Et Ching i el Chuang Tzu, l’altra col·lecció d’escrits taoistes, ensenyen que és important mantenir l’equilibri entre les forces del ying (foscor, femení, passiu i suau) i el yang (llum, masculí, actiu i dur), i acceptar per igual tant la bona com la mala sort. El desequilibri entre el ying i el yang pot comportar la malaltia, la qual pot ser curada a través de la tècnica de l’acupuntura que busca l’equilibri entre els punts d’intersecció dels canals que solquen el cos. L’equilibri entre el ying i el yang comporta una llarga vida i la vida eterna265.

Alguns dels principis doctrinals que regeixen la pràctica del taoisme són:266

–  No tingueu ni servidors ni concubines.

–  No desitgeu l’esposa aliena.

–  No robeu les coses alienes.

–  No accepteu sense raó vàlida diners de ningú per valor superior a un xavo.

–  No destruïu, no cremeu objectes que pertanyin a ningú i que tinguin un valor superior a un xavo.

–  No llanceu sobres de menjar al foc.

–  No tingueu ni búfal ni porc.

–  No intenteu adquirir la possessió, a través de mitjans incorrectes, d’un objecte que pertanyi a un altre.

–  No mengeu all ni espècies fortes.

–  No redacteu notes informals per l’altre.

–  No escriviu masses cartes amistoses.

–  No practiqueu l’avortament.

–  No mengeu en una vaixella de metall preciós.

–  No us suïcideu.

Respecte al tema ecològic, la doctrina taoista inclou moltes regles ecològiques que procedeixen del segle III, com ara:267

– No atempteu contra la vida d’un ésser viu, sigui el que sigui.

– No incendieu els camps ni els boscos.

–  No destruïu arbres sense raó.

–  No agafeu herbes o flors sense raó.

–  No llanceu substàncies tòxiques a les fonts, els llacs, els rius i els mars.

–  No caveu la terra erròniament ni de través, no aplaneu turons, ni ompliu les fondalades.

–  No destruïu els insectes en hibernació.

–  No pugeu als arbres per buscar els ous en els nius dels ocells.

–  No contamineu les fonts i els pous.